L’estiu de 2000 Gema Majadas presentava el magazín de Les tardes a COMRàdio. En l’edició del 5 de setembre de 2000 tenia com a convidats als actors Lluís Soler, Jordi Banacolocha i Oscar Muñoz.

El que mengem s’emetia els dissabtes i diumenges a la COM, entre els anys 1997 i 2000 . Llorenç Torrado presentava el diumenge Els cinc sentits. Recuperem un dels programes de la sèrie sobre la evolució de la cuina catalana. Parlaven de sabors, amarg i àcid. Entre d’altres convidats, hi era el cuiner Fermí Puig.

Més de 10 anys després recuperem aquesta entrevista amb Carlos Westendorp, ex alt representant a Bòsnia i ex ministre d’afers exteriors expanyol.

Era a Els matins amb Josep Cuní del 8 de juny de 2000.

L’11 de setembre de 2000 neixia,  com a preàmbul de La R-Pública amb Joan Barril, el nou informatiu Primeres Impressions presentat per Maite Polo. Recuperem la primera edició d’aquell programa, que en temporades posteriors va ser presentat també per Anna Murgadas i Vanessa Raja.

Del poeta romàntic per excel·lència, nascut a Sevilla i fill d’un pintor, vam conèixer algunes curiositats amagades. La Josefina va explicar als oients de COMRàdio que Gustavo Adolfo Bécquer havia tingut una vida difícil, marcada per una salut fràgil i la idealització de la seva musa, una dona amb qui molt probablement mai no va arribar a tenir cap relació. La realitat era molt dura en aquella època per a un escriptor, però, tot i l’hostilitat de l’ambient que li va tocar viure, una poesia meravellosa va brollar de la seva ploma.

El joc entre realitat i ficció era molt present a la novel·la que havia escrit la Josefina: en la seva opinió, Bécquer era una figura molt nostra, que formava part del nostre patrimoni cultural des de feia molt de temps. Des d’aquest punt de vista era lícit establir aquest joc amb alguns passatges de la seva biografia.

Us oferim a continuació l’entrevista sencera, que es va realitzar al programa Les tardes amb Elisenda Roca de la freqüència de COMRàdio.

Aquest treball era una novel·la de no ficció, escrita en el millor estil periodístic de l’autor, que oferia un retrat molt dur dels nivells de corrupció als que havia arribat la classe política al seu país, el Perú.

Al president Alberto Fujimori el va descriure com una persona enigmàtica, freda i calculadora. La seva personalitat tenia una traducció sinistra a la realitat política del país. El convidat també va explicar la relació gairebé siciliana que Fujimori havia establert amb el cap dels seus serveis d’intel·ligència, Vladimiro Montesinos.

No perdeu nota de l’entrevista que l’Elisenda Roca va realitzar a l’Álvaro Vargas Llosa per als oients de COMRàdio.

L’equip de Les tardes amb Elisenda Roca tenia un convidat molt especial el 3 de febrer de l’any 2000. L’escriptor, economista i catedràtic José Luis Sampedro va voler compartir una estona radiofònica a les instal·lacions de la COM amb tots els professionals que feien possible aquest espai, un programa que comptava a la presentació amb la periodista Elisenda Roca.

Aprofitant l’avinentesa, Sampedro va presentar el seu darrer llibre, “El amante lesbiano”. Una obra polèmica que abordava l’aprenentatge sexual al temps que servia a l’escriptor d’instrument de reflexió al voltant de la llibertat individual, les diferents opcions sexuals i la moral que les condemna. El protagonista de la novel·la era un home cromosòmicament masculí, però cerebralment femení, en aquest al·legat a favor de les diferències que es mostrava en tota la seva complexitat.

José Luis Sampedro va donar molts detalls d’un treball amb un fort component eròtic, que aconseguia trencar molts tabús.

Podeu escoltar l’entrevista sencera fent play aquí.

Avui que és notícia un vídeo en que un encaputxat llegeix un comunicat que anuncia un “alto el foc permanenty de caràccter general, que pugui ser verificat per la comunitat internacional”, recuperem aquesta entrevista.

Urkullu, en aquells moments diputat del PNV al Parlament Basc, acudia al programa Els matins amb Josep Cuní el 12 de juny de l’any 2000, quan feia només una setmana que el regidor del PP a Durango, Jesús María Pedrosa Urquiza, havia estat assassinat a mans de la banda terrorista ETA.

En aquesta conversa, el convidat va dir que Euskal Herritarrok havia de pronunciar-se clarament sobre els últims fets, ja que la formació política continuava tenint una forta presència als governs municipals del País Basc. En resposta a les declaracions d’Aznar, que suggeria la possibilitat de convocar-hi noves eleccions, Urkullu va afirmar que no creia que fos necessari. La societat basca ja s’havia pronunciat a les urnes feia dos anys i el mapa polític no variaria gaire.

Us convidem a escoltar les reflexions de l’Iñigo Urkullu en aquesta conversa amb Josep Cuní, unes declaracions que va fer a la COM fa gairebé onze anys.

El 6 de gener de 2000 la franja del migdia es realitzava des de Ràdio Molins de Rei. Miquel Armengol, director de l’emissora fins la seva prematura mort, presentava Els migdies.

Us oferim un fragment del programa.

Podeu escoltar l’entrevista que Josep Cuní va realitzar a Carlos Cano quan el cantant acabava de publicar el seu darrer compacte. Amb el títol “La copla, memoria sentimental”, el treball discogràfic oferia un recorregut que començava amb la Segona República i continuava amb la Transició, prenent com a fil conductor aquest estil musical que durant molt de temps s’havia identificat amb el règim franquista. Cano estava cansat de defensar davant els periodistes que cantar un pasdoble no era reaccionari. La copla era un instrument popular molt poderós que s’havia utilitzat pel franquisme, però que no era patrimoni seu, aclaria el cantant.

Les coples que composaven el disc eren un homenatge a la seva mare, també a la seva àvia i a la veïna, Dolores, que cantaven les cançons al barri granadí on vivien. La idea del temps suspès i una clara voluntat per recuperar la memòria són dues constants en aquest treball.

Una frase, “si la Bien pagá fos una obra d’arquitectura, hagués estat el Taj Mahal per la seva enorme bellesa”.

Des del Bloc dels 15 anys de COMRàdio volem rememorar la poderosa veu de Carlos Cano; ahir, 19 de desembre, es van complir deu anys de la seva mort.