Amb la col·laboració de El Periódico, a COMRàdio es va emetre durant tres temporades (2004-2007) el programa El Club. Us deixem escoltar l’edició del 30 de gener de 2005, presentada per Eduard de Vicente. Formaven part de l’equip del programa, Alfred Picó, Núria Costa, Víctor Endrino, Patrícia Lainz, Carles Garde, Elena Parreño i el tècnic de so Ignasi Rodríguez. Entre d’altres temes un reportatge sobre el concert de Bryan Adams al Palau Sant Jordi, al que van ser convidats quatre oients del programa, i un altre reportatge sobre el lliurament anual dels Premis Català de l’any 2004. En aquella ocasió li va correspondre l’honor al cantant Joan Manuel Serrat. La gala va ser presentada per Josep Cuní.

COMRàdio oferia en directe el 15 de febrer de 2005, Futbol per l’esperança, a favor de les víctimes del tsunami asiàtic del 26 de desembre de 2004.

Competien l’equip de la FIFA amb Ronaldinho i l’equip de la UEFA amb Shevchenko, com a capitans. Però també hi eren Deco, Henry, Kaka, Eto’o, Casillas…

Bona part de l’equip d’esports de COMRàdio, amb David Bernabeu al front, s’ocupaven d’aquesta transmissió: Joan Batllori, Damià López, Ignasi Trapero…

A la taula de l’estudi els comentaris de Frederic Porta i Ramon Miravitllas.

Us deixem amb un fragment de l’inici, del partit i del final d’aquella transmissió.

*A la foto David Bernabeu, Joan Batllori i Xavi Navarro.

Recuperem una entrevista de l’abny 2005 amb la que aleshores era la ministra de sanitat i actualment és vicepresident del govern i ministra d’economia i hisenda, Elena Salgado. El principal tema de la conversa era la propera aprovació de la llei antitabac.

L’entrevista es va emetre a La República de COMRàdio amb Joan Barril.

Recuperem avui el primer programa de la temporada 2004/2005 de Sense recepta amb Mateu Fortuny. Anem fins el 4 de setembre de 2004. Mònica Gómez i Gerard Guiu eren els  productors del programa, dedicat a l’anàlisi, l’exposició i el debat de la situació i dels problemes de la gent separada o sentimentalment sola. És un fragment de Sense recepta en la seva quarta temporada d’emissió, les nits de divendres a dissabte a COMRàdio.
.

És catedràtic de la Universitat de Barcelona, i especialista en la relació entre nacionalisme i federalisme: Miquel Caminal, tan cordial i amable com de costum, acceptava la invitació de l’Elisenda Roca per compartir micròfons als estudis de la COM. Era al Dies de ràdio del 29 de gener de 2005, quan Caminal hi va fer acte de presència per analitzar la situació política del país. En aquells moments, cal recordar-ho, el convidat formava part de la comissió assessora de la reforma de l’Estatut com a expert independent.

El professor va parlar vastament als oients de COMRàdio de la constitució europea, que ignorava la nació catalana, restant-li importància en el context polític comú. Només va tenir bones paraules per dirigir-se al president José Luis Rodríguez Zapatero, de qui va destacar un caràcter bastant interessant. L’Elisenda Roca i el seu convidat van tenir ocasió de comprovar al carrer el que sabien els nens i nenes de les escoles sobre la tasca dels polítics i l’Estatut de Catalunya.

Feu play aquí per escoltar l’entrevista sencera.

L’actor era a Barcelona interpretant l’obra “Un hombre con suerte” a la sala Villarroel. El mateix dia que l’estrenava va fer els 65 anys; l’equip al complet del Dies de ràdio va voler celebrar en directe el seu aniversari. Fins i tot van menjar pastís i el convidat, emocionat, va bufar les espelmes.

Ben plantat, seductor, molt divertit i un punt provocador, Galiardo va explicar perquè l’escenari natural de l’actor era el teatre, i no el cinema o la televisió. En la seva opinió, la televisió acabava automàticament amb la tercera dimensió de l’actor, deixant-lo totalment pla. Només les grans sèries el podien il·luminar amb les seves escenografies. D’altra banda, el cinema conservava la seva mística, el ritual de l’obscuritat i del visionat de l’obra en una sala fosca; des d’aquesta consideració respectava també les tres dimensions de l’intèrpret.

El Pere Vall i la Blanca Lucas acompanyaven l’Elisenda Roca als estudis de COMRàdio durant l’entrevista: escolteu alguns dels millors moments en la llarguíssima trajectòria d’aquest actor, també els comentaris dels oients i el resultat d’una enquesta efectuada entre els nens d’una escola barcelonina per saber què entenen per galant.

Us deixem amb aquesta divertida entrevista.

Es podria dir que el 2004 va ser l’any Pertegaz: en aquells moments molts reconeixements arribaven al dissenyador per les seves set dècades de bon ofici. Des de feia un mes una exposició, “La màgia de Pertegaz”, retia homenatge al seu treball a les instal·lacions del Palau Robert.

El 27 de novembre de 2004 el programa Dies de ràdio esmorzava amb una figura internacional de l’alta costura, responsable de tot un món de bellesa i fantasia inspirat en la feminitat. Manuel Pertegaz parlava amb l’Elisenda Roca sobre tota una vida dedicada a la moda, però també dels seus premis i de la relació que tradicionalment establia amb les seves clientes, dones poderoses que intentaven seduir-lo perquè ell aconseguís la transformació, el miracle. La transició havia afectat severament la seva economia, encara que va confessar a l’Elisenda que va trobar la manera de salvar el patrimoni.

Manuel va escoltar amb atenció com els hi agradaria vestir-se el dia de la seva boda a unes nenes amb edats compreses entre els 7 i els 10 anys. El modista també va parlar de la polèmica relacionada amb el vestit que havia confeccionat per a la princesa Letizia en aquesta visita als estudis de COMRàdio.

No perdeu detall d’aquesta entrevista.

Continuem repassant els programes especials amb motiu de les festes de Nadal, emesos per COMRàdio els darrers 15 anys. Retrocedim ara a l’any 2004 per a recordar les Catsons que sonaven a casa nostra.

Presentava el programa la Gisela Puntí.

Sílvia Cóppulo estava encantada de rebre una persona convertida en tota una referència en àmbits com l’educació, la cultura, la defensa de la diversitat lingüística i la lluita en favor dels drets de les dones.

Vigdís Finnbogadóttir, la filòloga que va assumir la presidència del govern islandès durant setze anys (entre 1980 i 1996), visitava Barcelona i era rebuda amb tots els honors als estudis de COMRàdio. El cap de programes Josep Mª Francino, que va residir durant onze anys al país nòrdic d’on la convidada és originària, feia d’amfitrió, junt amb la presentadora de l’espai Catalunya Plural, Sílvia Cóppulo. Francino va posar en pràctica els seus coneixements d’islandès, deixant l’expresidenta bocabadada.

De les llengües del món i de la necessitat de defensar-les van parlar llargament durant l’espai de l’entrevista: segons la Vigdís, les llengües són com bancs de memòria i quan qualsevol d’elles desapareix, desapareix també una part de la memòria col·lectiva. Les generacions futures ens culparien si no féssim tot el possible per protegir-les. La llengua és un lligam estret amb la nostra identitat, la cultura amb què hem crescut i la pròpia autoestima. Aprendre idiomes estrangers ens obre moltes portes cap a la comprensió del món.

La Vigdís va llençar un missatge molt important: “noies del món, eduqueu-vos; tot se us pot prendre tret del que teniu als vostres caps”.

Us deixem amb les intel·ligents reflexions de la primera dona que va ser escollida democràticament per presidir un país europeu. Podeu escoltar aquesta entrevista de l’abril de 2005.

Una edició més de Desitjos. L’any 2005 Juanjo Yunquera tornava amb música i desitjos pel nou any. Aquest cop la realització tècnica és a cura de Jordi Martos.