Va guanyar el premi Goya al millor documental l’any 2009 i va ser objecte d’immillorables crítiques. Estem parlant de “Bucarest, la memòria perduda”. Albert Solé-Tura -director del documental i fill de Jordi Solé-Tura- visitava els estudis de COMRàdio el 14 de gener de 2008 per parlar d’aquest treball que estava punt d’estrenar-se als cinemes. Us oferim l’entrevista sencera que l’Albert va concedir a l’Oriol Pujadó i al Toni Jaimez per al programa COM t’ho diria. Us la recomanem molt per conèixer en detall tot allò que va motivar la realització d’aquest projecte.

La infància de l’Albert havia estat marcada per una paraula que no era altra que clandestinitat. Confessava als micròfons de la COM que la va viure amb normalitat fins que amb els anys es va adonar que el que havia viscut era qualsevol cosa menys això. Des d’aquell moment va començar un procés de revitalització del passat, mogut en gran part per la malaltia del seu pare, molt afectat per l’Alzheimer. “Bucarest, la memòria perduda” eren moltes històries alhora: la història de la seva infància, la història del seu pare, de la seva família, d’un país i, fins i tot, de la malaltia que minava la salut del Jordi Solé-Tura i que, en paraules de l’Albert, s’havia convertit en un llarg i interminable comiat.

Us deixem amb aquesta emotiva entrevista.

El 6 de setembre de 2007 el tenor italià d’inconfusible veu va morir víctima d’un càncer de pàncrees al seu domicili de Mòdena. Tenia 71 anys i la seva salut s’havia deteriorat molt durant els últims mesos. El món de l’òpera va quedar consternat amb aquesta pèrdua: s’apagava per sempre la veu d’un tenor que va popularitzar les àries arreu, una figura emblemàtica del panorama musical de la segona meitat del segle XX.

Recuperem avui una tertúlia del COM t’ho diria amb Oriol Soler el dia després de la mort de Pavarotti.  A l’estudi Jaume Radigales, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, Alberto García Demestres des de Mòdena i Antoni Miralpeix, músic i compositor,  via telefònica.

COMRàdio vol retre el seu particular homenatge a Luciano Pavarotti en el quart aniversari de la seva mort. L’intèrpret italià va integrar junt amb Plácido Domingo i José Carreras “Els Tres Tenors”, un projecte que els va portar a actuar en escenaris de tot el món, i també va voler apropar-se a la música popular a través dels duets gravats amb personalitats com Eros Ramazzotti, Sting, Michael Jackson, Elton John o Andrea Bocelli entre d’altres.

Mai no oblidarem la seva col·laboració amb el company Alberto Garcia Demestres, que es va saldar amb la interpretació per part del tenor del tema de la careta del Tutto De mestres, programa emès a la sintonia de COMRàdio.

Recuperem aquesta conversa amb l’actor Pere Arquillué, publicada pel bloc dels 15 anys, el mes de setembre. Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2011 en l’apartat  de teatre “per la seva interpretació excel·lent de Primer Amor de Samuel Beckett. A l’obra l’actor aconsegueix agermanar uns registres de paraula i de gest excepcionals, realment innovadors”.

Us oferim una entrevista a l’actor Pere Arquillué. La conversa era amb Anna Pérez Pagès a l’Icult.COM, programa emès a la COM durant les temporades 2007-2008 i 2008-2009. L’entrevista correspón al primer semestre de 2008.

La temporada 2007/2008 a COMRàdio es va emetre el programa Una hora de cua amb Xavier Muixí. La versió radiofònica del programa televisiu La cua del dia, era una mirada irònica, crítica i compromesa de l’actualitat de cada dia.

L’equip estava format per Maya Castañer, Sergi Hernández i Franc Lluís. En aquesta edició del 8 de febrer de 2008 comptava amb els col·laboradors Pau Vidal de la secció lingüística i Felipe Villa que ens parlava de la realitat de Colòmbia.

La guanyadora del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, Núria Amat, visitava el programa Icult.COM presentat per Anna Pérez Pagès el mes de juny de 2008.

La novel·la guanyadora del Ramon Llull, Amor y Guerra, està ambientada en l’Espanya dels anys 1936-1939.

Icult.COM va ser un programa amb temes d’oci, cultura i espectacles que es va emetre les nits a COMRàdio les temporades 2007/2008 i 2008/2009 presentat per Anna Pérez Pagès (de dilluns a dijous) i per Lluís Montserrat (de divendres a diumenge).

La temporada 2007/2008 les matinades de COMRàdio eren per a la participació telefònica. De 2 a 4, Gisela Puntí es posava al front del micròfon per conversar amb els oients. En aquest cas el tema del dia era el Carnaval. Era la matinada de l’1 de febrer de 2008, després del dijous gras i els oients parlaven del Carnestoltes.

L’equip del programa estava format per Sara Barrera, a la producció, Blanca Lucas als guions i Francesc Àvila i Ignasi Rodríguez a la realització tècnica.

L’experta en relacions públiques Dolly Fontana era a la taula rodona del programa COM t’ho diria presentat per Oriol Soler, la temporada 2007/2008 a COMRàdio. En aquesta conversa del 8 de gener de 2008 també hi participaven Albert García, Eva Galli i Enric Hernández.

L’actor acabava de tornar de Buenos Aires, on havia estat rodant un thriller centrat en la corrupció. Després de la seva participació a “Negro Buenos Aires” tocava posar-se mans a l’obra al Teatre Lliure amb “Després de mi, el diluvi”, de Lluïsa Cunillé, on compartiria protagonisme amb Vicky Peña. “La cultura és un dret, a més, reconegut per la Constitució”, esgrimia en Jordi. Reconeixia que la seva vida es basava molt en l’improvisació, tot i que era ordenat i metòdic al mateix temps. Deia obertament el que pensava, per exemple, al voltant del paper de l’Església en aquest país. “Per què els ministres han de jurar encara amb la creu i el crucifix?”, es preguntava. La seva gran debilitat era una certa precipitació i una tendència a l’egoisme.
Recuperem aquesta entrevista coincidint amb el lliurament a l’actor Jordi Dauder del Premi Gaudí d’Honor 2011, tot un reconeixement a la seva dedicació al món del setè art. Segons el jurat, amb el seu talent l’intèrpret ha contribuït molt al prestigi del cinema català. Des de la COM volem felicitar l’actor, que ha rodat més de 60 pel•lícules i va obtenir el Goya l’any 2008 per la seva interpretació d’un capellà de l’Opus Dei a “Camino” (Javier Fesser).

Us oferim l’especial des de l’hospital oncològic Duran i Reynalds que l’espai COM t’ho diria va realitzar coincidint amb el dia mundial de la lluita contra el càncer. L’Oriol Soler es dirigia als oients de COMRàdio des d’aquest centre sanitari, convertit en tot un referent pel que fa al tractament d’aquesta malaltia.

Podeu escoltar la taula rodona que van protagonitzar la Marina Geli, consellera de salut de la Generalitat, el Ramon López, president de l’Institut Català d’Oncologia, i la Maite Polo, redactora de la COM especialitzada en salut. Tots ells van coincidir en el fet que durant molt de temps el càncer s’havia associat a una malaltia amb l’estigma de la mort i el patiment. Però tot això ja no era cert, perquè les dades mostraven que més del 60% dels malalts diagnosticats amb càncer es curaven. Les estadístiques posaven de manifest que des de l’any 1995 la mortalitat havia baixat i ho continuava fent.

Totes les persones que intervenien al programa volien enviar un missatge positiu, d’esperança, a la gent del carrer; i a les persones que conformen l’entorn dels malalts, la necessitat de crear un entramat de complicitat i de lluita franca contra l’afecció. Les línies d’investigació obertes en l’avenç contra la malaltia i també les petites contribucions que es feien per millorar la vida dels malalts n’eren protagonistes.

Us deixem amb un fragment del programa, una producció conjunta de la COM i la Xarxa de Televisions Locals (XAL) que es va emetre el 4 de febrer de 2008.

Us oferim aquesta edició del programa Aquell dia, amb Ramon Muntaner i Ferran Mascarell, que tenia com a convidat al Premio Nacional de las Letras 2010 Josep Maria Castellet. La conversa girava al voltant del dietari que Castellet va començar a escriure l’any 1973.

El programa Aquell dia correspon al 26 de gener de 2008.