Situada al Baix Llobregat, al marge esquerre del riu Llobregat, Cornellà limita amb Sant Boi, el Prat, l’Hospitalet, Esplugues i Sant Joan Despí. El seu nom fa referència a l’origen romà de la ciutat, (Cornelianum) del qual encara en queden vestigis. De fet, la primera referència escrita sobre la ciutat data del 980. Al segle 13, la ciutat es va incorporar al territori de Barcelona, d’on se’n va separar el 1716 amb el Decret de Nova Planta. A partir del 1950, es multiplica l’arribada de nous habitants i el 1979 arriba als 100mil veïns, amb un creixement desordenat. És durant l’etapa democràtica que es racionalitza l’expansió urbanística i es fan arribar els serveis i equipaments a tota la població. Actualment el municipi té pràcticament 87mil habitants.

La festa major de Cornellà se celebra coincidint amb la diada de Corpus, al mes de maig o juny. Aquesta celebració destaca per la participació de les entitats i associacions en la seva organització, fet que la converteix en una festa molt participativa i que arriba a tots els racons de la ciutat. Més enllà de la festa major, Cornellà també acull cada dos anys el Festival Internacional de Pallassos (que aquesta tardor arriba a la 14ena edició), i el festival d’art flamenc a Catalunya, durant el mes de maig.

Durant el segle 20, el tèxtil és la base econòmica del municipi i, alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). La crisi del sector a finals de segle, però, obliga a repensar i reequilibrar l’economia. Actualment, el municipi acull nombroses empreses de logística i també vinculades a la nova economia com els parcs empresarials World Trade center Almeda Park o Cityparc. La ciutat també acull el nou estadi del Reial Club Deportiu Espanyol, obra faraònica que ha comportat també la construcció d’un centre comercial al costat.

Cornellà és un dels feus socialistes per excel·lència, una de les ciutats de l’anomenat “cinturó roig”. Dels 25 regidors del consistori, 16 són pel PSC. L’equip encapçalat per Antonio Belmon governa, doncs, podria governar amb absoluta, però malgrat això, ho fa amb CiU i Esquerra Unida i Alternativa. A l’oposició hi ha el PP, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa.