Pels antics grecs, Gaia era la Mare Terra. A finals del segle XX, James Lovelock va anomenar Gaia a la seva famosa teoria que proposa que la Terra es comporta com un sistema viu que s’autoregula. Ara, a començaments del segle XXI, és el nom que s’ha donat a un ambiciós projecte de l’Agència Espacial Europea que vol saber-ho tot sobre la nostra galaxia, la Via Làctia.

[continua...]

Des que el 26 de juny de l’any 200o es va produir l’anunci que ja es disposava del primer esborrany del genoma humà, la genòmica s’ha convertit en una disciplina fonamental dins de la biologia. En paral·lel, ha afavorit el desenvolupament d’una gran quantitat d’eines que faciliten treballar amb els grans volums de dades que es generen, fins al punt que la bioinformàtica ha guanyat gran importància els darrers anys.

Avui ens ha acompanyat per parlar de tot plegat el Dr. Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del CRG (Centre de Regulació Genòmica) de Barcelona. Amb ell hem aconseguit entendre una mica millor tant les bases (què és un genoma?) com els aspectes més complicats d’un món cada cop més complex i amb una informació força delicada.

Avui en dia ningú dubta que els avenços en ciències de la vida, biologia, medicina, genètica… tenen un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones. La biotecnologia hauria de ser una prioritat estratègica de qualsevol païs modern. Biocat és l’organització que promou i dinamitza els agents i les iniciatives que a Catalunya intervenen en el sector de la biotecnologia. [continua...]

Després dels seus viatges dels darrers mesos, que l’han dut per Nova York, Tailàndia o el Japó, avui l’Àlex Solà ens ha tornat a visitar a l’estudi 1 de COM Ràdio. Amb ell hem fet una repassada a les principals notícies de les xarxes socials durant aquests darrers mesos que ell ha estat voltant pel món.

Facebook ha estat el blanc de moltes crítiques pel seu nou format de timeline, de manera que està passant per un mal moment. També hem parlat de xarxes que vénen a cobrir alguns dels buits que deixa la xarxa social de Mark Zuckerberg: Pinterest, un suro virtual on podem penjar les nostres imatges amb xinxetes; i Instagram, l’aplicació de fotografies per excel·lència recentment comprada justament per Facebook.

I per acabar, hem descobert que l’autèntic inventor de Facebook va ser l’il·lustre president del Estats Units Abraham Lincoln. O no?

Bé, de fet, només ens ha parlat d’un lladre de cadàvers. Es tracta del metge i cirurgià d’origen escocès John Hunter. Hunter va ser una figura clau en el naixement de la cirurgia moderna, i un home que —com ens ha explicat en Dani— creia fermament en el valor de l’experimentació… fins i tot per sobre del de la reflexió.

Hunter va estudiar nous tractaments per a les ferides per arma de foc, les dents humanes, les malalties venèries, etc. Per a molts d’aquests treballs com a anatomista, però, necessitava cadàvers. I la manera més senzilla d’obtenir-los era robant-los dels cementiris. Avui en Dani ha intentat enredar-nos amb la història d’un cadàver molt particular…

Els “compostos tòxics persistents” són substàncies que s’acumulen en els éssers vius i que poden estar relacionades amb determinades malalties. És el que en podriem anomenar “contaminació interna” i que tots els humans tenim. Davant d’una cosa que no ens agrada, podem tancar els ulls o fer tot el contrari: informar-nos, prendre consciència i actuar en conseqüencia.

Aquesta és l’opció del Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Municipal de Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, el doctor Porta estudia els CTPs. A banda d’haver publicat molts articles a revistes científiques de referència, dedica molts esforços a la divulgació de la ciència.