Aquest és l’europeu d’aquesta setmana a l’Extraradi, Lucho Tanev, un búlgar ex-jugador del CSKA de Sofia, i integrant de l’equip que es va enfrontar amb el Barça a les semifinals de la Recopa la temporada 88-89, que finalment es va endur el conjunt blaugrana en la recordada, i històrica final contra la Sampdòria, a Berna. També va jugar a casa nostra, al Sabadell. En l’actualitat regenta i és soci, conjuntament amb el també búlgar, Risto Stoixkov, d’un bar a la ciutat de Barcelona.

És una frase que ens ha suggerit Marcello Bellotti, traductor, professor d’italià i doblador de pel·lícules. Porta 5 anys i mig a Catalunya, fa un mes que s’ha tret el nivell C. És d’aquests italians molt expressius i que utilitza paraules tan curioses per parlar dels italians com el mot fidifragus.

Aniko diu que treballa com a directora d’expansió en els països de l’Est per a Mango però en realitat la seva professió és ambaixadora del pa amb tomàquet a Polònia, Croàcia, Hongria… perquè allà per on va fa promoció d’aquesta tradició tan catalana i única a tota Europa. És una Hongaresa molt guapa i a Catalunya, a més de descobrir el pa amb tomàquet, ha descobert que existien uns habitacles anomenats habitacions interiors.

Foto: Aniko, directora d’expansió en els països de l’Est per a Mango

En Neichel és francès i porta 37 anys a Catalunya. Va començar fent de cuiner als fogons del restaurant el Bulli. Però des del 1981 està al seu propi restaurant, el Neichel, a Barcelona. El Neichel és creador, molt treballador i té un puntet d’ingenuïtat i bondat que fa que sigui un plaer compartir una bona estona amb ell.

Foto: En Neichel als estudis de COMRàdio

Si el portuguès Fernando Pessoa, un dels grans literats del segle XX, es desdoblava en els seus heterònims a l’hora d’escriure i viure: Alberto Caeiro, Bernardo Soares, Alvaro de Campos o Ricardo Reis. Ricardo Macedo es desdobla en les seves facetes artístiques: és dissenyador, fotògraf i vocalista del grup Mr. Francis.

Francesco Tristano, luxemburguès. És un apassionat de Bach. És concertista de piano (ha tocat al Carnegie Hall de New york, Filarmònica de Berlín o a la Cité de la Musique a París) i a més és compositor tant de clàssic com de música electrònica. Als concerts de Bach li dona un context de música contemporània. El vam entrevistar a l’estudi 1 de COMRàdio i en quan va veure el piano ja no el vam poder arrancar d’allà i part de la música del reportatge és en directe.

En el vídeo que a acontinuació hem penjat podeu veure en Francesco tocant en directe a l’estudi 1 de la COM.

A l’Extraradi hem parlat amb un europeu molt interessant. Es diu Han Nefkens, és holandès, escriptor, activista artístic, col·leccionista d’art i president de la Fundació ArtAids, una organització sense ànim de lucre que utilitza l’art per lluitar contra la SIDA

A Europeus, Brian. És escocès i li agrada gaudir de les coses bones de la vida. És de rialla fàcil. Viu a Arenys de Mar i actualment es dedica a fer classes d’anglès. Brian és un d’aquests homes que diuen les coses pel seu nom. És un europeu convençut i una d’aquelles persones divertides amb les que t’aniries a prendre unes copes.

Avui coneixerem a Cecilia Liborio, actriu. És Italiana, alta, morena, de mirada profunda, amb un caràcter tendrament fort. Té una teoria ben curiosa: els tomàquets són els responsables dels caràcters dels pobles.

La Juliane és alemanya i fa 5 anys que viu a Barcelona, tot i que es confessa enamorada de Berlín. Va venir per fer un Erasmus i sembla que la cosa li va molt bé. Forma part d’un grup que poc a poc comença a treure el cap dins del panorama musical, Juliane. Per l’Extraradi ens va fer un directe/acústic que tot seguit podeu veure: Do you see me.

“Do you see me”:

Ella és de Suècia, un país amb un nivell alt de vida, liberal, modern i sostenible. Les seves polítiques donen prioritat a la conservació de la natura, la protecció del medi ambient i l’eficàcia energètica. De fet el 39% de l’energia consumida al 2005 al país provenen d’energies renovables. Lisa té 28 anys. Va estudiar econòmiques i ha treballat en publicitat i màrqueting.

Amb aquestes tres paraules quin país us ve al cap? Doncs si, estem parlant d’Holanda. I ho fem amb l’Annabeth, és periodista, molt riallera, fa només quatre anys que és a Catalunya però se la coneix molt millor que molts catalans i ara veurem per què…

Si recordem, Zoltan l’hongarès i l’Andrea, l’austríaca, ja van mostrar el seu amor per aquesta tradició, la calçotada. Ara és el torn de l’Anette, danesa. Amb ella hem après que també podem fer calçotades amb porros, que paraules com nyap o bunyol no existeixen en danès i hem esbrinat què és una casa de quatre vents.

Helena és de Finlàndia, el país en què les nits d’estiu tenen llum. Fa 16 anys que va venir a Barcelona i es va enamorar de la ciutat. Escoltar-la parlar de Finlàndia és encantador perquè ha viscut a molts llocs, com a Lapònia. I sabeu el que més la va xocar quan va arribar a Barcelona. Una pista… a Finlàndia pots caminar pel carrer i entre que veus una persona i després en torna a aparèixer una altra pot passar moooolt de temps…

A Europeus avui Marc. És de París i va venir a Barcelona fa quatre anys. És mànager d’artistes i està molt relacionat amb el món de la dansa. Amb Marc ens en podem adonar que el millor es saber com ens veuen des de fora, ja no només als catalans si no també el nostre mobiliari urbà.