És curiós el món de les percepcions humanes i el nostre divulgador científic, en Dani Closa, se centra en una situació, que no patologia, anomenada “Sinestèsia”. En què consisteix? Com ho viuen els que experimenten aquesta alteració? Descobreix-ho!

El divulgador científic Dani Closa ve molt ben documentat per explicar-nos què passaria si es confirmés que existeix vida extraterrestre. És veritat que l’ONU tindria un departament específic per seguir-los? Quin protocol s’activaria?

El divulgador científic i explorador de l’Extraradi, Dani Closa, ens parla del passat fosc de l’aspirina, quan es feia amb una colla d’amistats poc recomanables. A que no podeu estar-vos sense saber de què es tracta? Cliqueu “play”!

Foto: La prova de la fosca relació entre l’heroïna i l’aspirina

Vibrio cholerae, Lactobacilus cassei, Lactobacillus, Clostridium, Bifidobacterium, Peptostreptococcus… què tenen en comú? són els protagonistes de la classe de divulgació centífica del Dani Closa: els bacteris del nostre cos.

Sabeu per què canvien de color les fulles dels arbres? on està la clorofil·la? què és la geosmina que tant ens agrada? el divulgador científic de l’Extraradi, Dani Closa, ens treu de dubtes amb una altra classe magistral.

El divulgador científic Dani Closa, ens fa una sessió pràctica i entenedora dels conceptes bàsics d’astronomia per a no entesos. Voleu aclarir conceptes com “exoplaneta”, “any llum” o “galàxia”? Aquesta és la vostra secció!

L’explorador i científic, Dani Closa, ens ha explicat, de manera científica, quins són els estímuls, les causes, de les llàgrimes dels humans. Com sempre, ho ha fet de forma clara i molt entenedora.

És interessant com algunes imatges es fixen en la ment. Per exemple, quan parlem de dinosaures, molt freqüentment el que ens bé al cap és la imatge d’un Tiranosaure. I desprès de “Jurasik park” encara més. Desprès podem pensar en un Braquiosaure o en un Triceratops o alguna altra bèstia ben grossa. Sembla que per definició un dinosaure ha de ser gran, molt gran. I és que la definició de dinosaure és llangardaix terrible, de manera que efectivament tot indica que han de ser de mides considerables. El científic Dani Closa ens desvetlla quin aspecte tenien els dinosaures.

El científic Dani Closa ens explica què hi tenen a veure les substàncies anomenades feromones en la química que s’estableix entre els animals  i entre els humans, tot i que entre aquests últims, el seu comportament és tant complex, que fa difícil saber si determinades actituds són per una feromona o per qualsevol altre cosa. De totes maneres, hi ha experiments que suggereixen que si que en produïm. Per exemple en el cas de les dones, les feromones semblen ser la causa que moltes que viuen juntes acabin coincidint en els seus cicles menstruals.

La notícia de la setmana passada va ser l’erupció d’aquell volcà de nom impronunciable. Sobretot perquè el núvol de cendra va tenir un efecte sobre la navegació aèria i va tancar l’espai aeri de quasi tota Europa. Tot i això, al món hem tingut altres explosions molt més considerables, per exemple, l’any 1815 a Indonèsia el volcà Tambora que va deixar gruixos de més de tres metres de cendra pels voltants. Altres supervolcans són els de Yellowstone o el Toba, que van provocar erupcions brutals.

Foto: Cràter del volcà Toba

El divulgador científic Daniel Closa dedica la seva secció a parlar d’aquella sensació que tenim de trobar-nos millor quan prenem un medicament, és a dir el placebo. En Dani Closa ens explica quina n’és la causa,perquè té tan mala fama i quina és la seva utilitat. Ens en posa alguns exemples.

Foto: Dani Closa a l’estudi 1 de COMRàdio