Hi ha molts pobles que contenen una mà al seu escut i/o al seu nom, però… què hi té a veure realment amb la seva història? Martorell (Baix Llobregat) és un d’ells. Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Masroig, un poble amb molt de color. Sabeu d’on prové aquest topònim? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Quin tipus de “bou” s’amaga darrere el nom del municipi de Portbou (Alt Empordà)? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Existeix un poble que pertanyi a 3 comarques diferents alhora? La resposta és “sí”, i el seu nom és La Beguda Alta. Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

És el nom de “Cardedeu” (Vallès Oriental) fruit de la devoció religiosa? Té alguna cosa a veure amb el número 10? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Coneixem l’origen del nom del municipi de Santa Linya, a la Noguera, una santa no tan santa… Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Aquesta setmana descobrim l’origen del nom de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

És realment Viladecans, al Baix Llobregat, el “poble dels gossos”? serà certa la llegenda urbana? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, i la Direcció General de Política Lingüística , membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. En aquesta ocasió descobrim “Llagostera“, al Gironès, un dels municipis que tenen o no a veure amb un origen animal. L’espai s’inscriu dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Coneixeu la llegenda de la velleta que va posar sense voler el nom a Ripoll? Aquesta setmana, us descobrim l’origen del nom d’aquest municipi del Ripollès, com sempre, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Què amaga aquesta “pera” en alguns municipis de la nostra terra? Realment “pera” fa referència a la innocent fruita? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. En aquesta ocasió descobrim “Torrefeta“, a La Segarra, un dels municipis que no són del tot transparents amb el seu nom. Per cert, ja sabeu allò que diuen: “Millor torre feta (Torrefeta) que castell serà (Castellserà)”. L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

Serà veritat que hi ha pobles que deuen el seu nom a un òrgan tan vital com el cor? seria molt romàntic a més, oi? Us descobrim a què deu el seu nom el municipi de Cornudella de Montsant (Priorat). Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC.

La moda del “naming” ja era tendència pels voltants dels anys ’70 i també a l’hora de batejar pobles. Un exemple n’és FORALLAC (Baix Empordà). Voleu saber d’on ve aquest nom? Cada setmana coneixem l’origen del nom d’un poble de Catalunya en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya. L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l2IEC.

El nostre espai de toponímia està dedicat en aquesta ocasió a “Sabadell”. Sabrem per fi per què hi ha una ceba a l’escut de la capital del Vallès Occidental? L’espai s’inscriu en la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC i el fem en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’Oficina d’Onomàstica de Institut d’Estudis Catalans, membres de la Comissió de Toponímia de Catalunya.