Joan Roma “Nani”. Nascut a Folgueroles ( a Osona ) l’any 72. Ha participat en 14 edicions del Dakar. N’ha guanyat una en la categoria de motos. Ara intenta repetir el repte amb els cotxes. Casat i amb tres fills, viu pel motor. Un esport que porta a la sang i al qual s’hi dedica professionalment des que amb 18 anys va decidir falsificar una llicència per apuntar- se a la seva primera carrera.

Neix a Premià de Mar, el 1980. Comença a anar al gimnàs de ben petit, amb només 5 anys. De seguida destaca i amb només 10 anys ja entrena al CAR de Sant Cugat. Els seus èxits esportius arriben amb les olimpíades de Sydney on contra pronòstic guanya l’or en salts. Repetirà la proesa al cap de quatre anys a Atenes. A Pequin farà plata en la modalitat de terra, la seva especialitat. Aquest any ha anunciat que es retira. Ha muntat un gimnàs al barri de la Mina per als nens amb menys possibilitats.

Mar Ulldemolins. Actriu. 31 anys. Ha fet teatre amb alguns dels directors més reconeguts del país: Àlex Rigola, Oriol Broggi, Sergi Belbel, Julio Manrique o Càrol López. Tot i la seva joventut té un ampli currículum sobre l’escenari amb obres com L’Arquitecte, Electra, La Ilíada o Rock and roll. També ha fet alguna incursió al cinema amb Ventura Pons i Abel Folck. Tot i així, segurament, se la recorda sobretot pel seu paper de Mònica a la sèrie Ventdelplà durant quatre temporades. Té estudis de música i sap tocar el piano. Li agrada la dansa contemporània i la bona cuina.

Saxofonista. Neix a les Palmes de Gran Canària però ben aviat torna a Catalunya. Als 7 anys comença a estudiar solfeig, guitarra i piano al Conservatori de Manresa. Als 11 anys comença la carrera de saxo i a finals dels 90 se’n va a estudiar als Estats Units. Quan torna a Barcelona engega el seu primer projecte musical el Llibert Fortuny Quartet. Des d’aleshors la seva carrera és molt activa i s’ha atrevit a modernitzar el jazz. Actualment, toca amb Triphasic i col·labora amb el pianista Manel Camp en diversos projectes.

Inventor i creatiu. Pep Torres és un emprenedor que ha fet realitat el seu somni: obrir el primer museu de les idees i els invents a Barcelona. Després d’un periple per diversos mitjans de comunicació, Torres va crear la seva empresa de creació d’idees Stereo-Noise. Ha escrit diversos llibres, entre ells “Manuel del inventor”. Si troba a faltar alguna cosa, la inventa. Ha creat, entre d’altres, la rentadora per a homes, el clip o la goma dels calçotets. Treballa sempre amb dues regles: no inventar res que pugui matar i no treballar per a polítics. I tot plegat ho fa amb un principi bàsic: si no hi ha humor en les seves creacions, no tenen sentit.

Dissenyadora de moda. Necuda a Barcelona i ha viscut a París i Londres. Delgado va començar la carrera professional com a ballarina al Teatre del Liceu. Lydia Delgado va entrar al món de la moda de casualitat i de la mà d’Antonio Miró. Avui té la seva firma pròpia amb botigues a Barcelona i Madrid, a banda que la seva marca es pot trobar a les millors botigues de les principals capitals mundials.

Lydia Delgado es defineix com a creativa i perfeccionista.

Nutricionista. Va néixer a Lleida el 1955. És llicenciada en medicina i cirurgia i s’ha especialitzat en dietètica. Ha escrit diversos llibres com “Aprendre a aprimar-se”, “Perdre pes depèn dels sentiments” i recentment “Quan la vida pesa”. Compagina la seva consulta mèdica amb col·laboracions al programa El Dia de COMRàdio. Ha estat distingida amb el premi Románico d’Or 2010 per la seva difusió d’una dieta saludable

Cuinera. Va néixer a Granollers el 1967. La seva família regentava la Fonda Europa. Va créixer entre olles fins que, 25 anys, va obrir el seu restaurant: el Semproniana, al centre de Barcelona. Ara ja en té dos més, el Petra i el Pla dels Àngels. A més de cuinar, imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària als més petits, i escriu llibres de gastronomia.

Músic, líder de Mazoni. Va néixer a La Bibal d’Empordà el 1977. És un artesà de la música: treballa sense presses i a la casa d’un amic a l’Empordà. Té al mercat sis discos d’estudi, un en directe, a més de diverses col·laboracions amb altres músics catalans. La seva primera banda la va fundar amb 13 anys i va evolucionar fins a trobar la seva veu personal amb Mazoni i també el reconeixement del públic.

Pere Pubil “Peret” neix a Mataró l’any 1935, tot i que de petit s’estableix al carrer de la Cera de Barcelona. És una de les figures més representatives de la rumba catalana. Fill d’un venedor ambulant és un autodidacta. Als anys 60 actua a diferents “tablaos” de flamenc a Madrid on comença a tenir molt èxit. A finals dels 60 es consolida amb la cançó “Una lágrima cayó en la arena”, cançó de l’estiu. A partir d’aquí encadena èxits com el “Borrquito como tu” que fins i tot és número a les llistes de discos més escoltats a Alemanya i Holanda. Als anys 80, abandona els escenaris captivat per l’Església Evangèlica. Durant els Jocs Olímpics del 92 reapareix amb Gitana Hechiera. Una rumba que fa ballar tot l’estadi. Aquesta primavera l’han fet fill predilecte de la seva vila natal Mataró.