Figues seques
Les figues arriven a últims d’agost,i principis de setembre i es el moment de fer les figues seques. S’assequen al sol senceres, premsades amb les mans, després es posen al forn, un cop seques s’escalden, s’eixuguen i es tornen a posar al sol fins que estan ben seques.
Es podden guardar en una caixa i Eivissa les assaonen amb farígola i fulles de garrofer.
A Mallorca fan una recepte ben diferent. Less figues madures , s’aplanen amb les mans, es posen en una safata sobre un paper vegegal que no es toquein entre elles.
Deixar la safata al sol uns 7 ó 8 dies, fins que estan be seques, es giren i es deixen encare 3 dies mes perquè s’assegquin de l’altre banda.
s’aclareixen ràpidament per aigua calenta, es tornen a posar en una safata i s’acaben d’assecar al forn uns 5 minuts.
Es guarden en un pot amb capes alternativas de llavors d’anís, figues, anís o licor d’herbes, figues i més llavors d’anís, i es va fent capes fins que s’omple el pot.
MOSTILLO
El mostillo es fa amb arrop (el most del raïm sense fermentar).
Posar a bullir l’arrop fins que redueixi a la meitat, afegir-hi pell de taronja, nous picades, unes gotes d’anís y coscarana (crosta) de pa torrat.
-tot barrejat acaba per cuallar i es el mostillo blando.
Per fer el mostillo duro s’utilitza farina en lloc de coscarana tostada de pa, queda un cuallat mes dur.
El mostillo es el most reduit espessat ambfarina i l’arrop es el most al que se li afegeix carbassa, codony i altres fruites i verdures de tardor
Mostillo Soriano
S’elabora amb l’aguamiel que s’obte de rentar els opérculos un cop extreta la mel per separar-la de la cera.
(Opérculo (peces), una pieza anatómica de los peces óseos que recubre las agallas. Opérculo (botánica), varios elementos propios de algunos tipos de plantas.
Es renten els opérculos en aigua bullent, remenar mentres cou unes 9 hores, es va espumant i afegint aigua freda.
Per 1 litre d’aguamiel, afegir-hi la ratlladura d’ 1 llimona o taronja, 8 cullerdes soperes de farina .
Quan queda espés es col.loca en safatas i deixar que espesseiexi.
Mentres està calent se li poden afegir fruit secs per sobre.
Confitura d’albergínia
Triar 3 kg. d’albergínies petites i tendres. Sense pelar-les, tallar a daus i deixar en una escorredora cobertes de sal durant 1 hora perquè treguin l’amargor. Rentar-les en varies aigües per eliminar la sal. Bullir-les amb 1,5 litre de vi negre i unes fulles d’orenga, durant 20 minuts i escórrer. Passar-les a una cassola i afegir-hi 3 llimones pelades i tallades a trossos petits. Barrejar-hi 1,800 gr. de sucre, 1 barra de canyella i ½ cullereta de gingebre en pols. Coure durant uns 20 minuts fins aconseguir el punt remenant sovint perquè no s’enganxi. Apagar el foc, escumar abans d’omplir els pots. Tapar-los, capgirar-los i posar l’etiqueta amb el nom de la confitura i la data.
Aquesta preparació no es ben bé una confitura, es
fa difícil imaginar menjar-la sobre una torrada de pa.
Resulta mes indicada per acompanyar un rellomillo
de porc amb bacon per exemple, o un altre plat de
carn rostida.
Confitura de ceba
Pelar 1 kg. de cebes i tallar-les ben fines, en cabellera.
Coure-les tapades amb 1 ½ dl. de vi blanc, 1 ½ dl d’aigua
i 1 ½ dl de vinagre de vi blanc durant uns 45 minuts fins
que la ceba estigui ben cuita. Ha de quedar transparent ique no agafi color.
Posar 50 gr. de panses de Corint en remull una ½ hora.
Un cop la ceba estigui cuita, afegir-hi 600 gr. de sucre,
1 cullerada petita de sal i les panses escorregudes.
Coure entre 1 hora i 1 ½ hora, fins que el suc s’espessí i
agafi un color daurat.
Omplir els pots mentre la confitura encara es ben calenta, tapar-los de seguida i capgirar-los per fer el buit.
Etiquetar els pots quan s’hagin refredat, posar el nom de la confitura i la data i guardar-los en un lloc fresc. Un cop oberta la confitura guardar-la a la nevera.
