Sovint ens ofeguen les rutines de cada dia. Aquella mena de ritme cadenciós que ens fa moure per la quotidianitat. De vegades el moviment esdevé tant insuportable que l’única sortida possible és prendre una decisió radical.
La Mireia va haver de fer front a les resistències pròpies d’un entorn que no compartia la seva ruptura, la idea estranya de penjar-se una motxilla a l’esquena i fer la volta al món. Friccions paralitzen, que criden a l’immobilisme i que només es poden vèncer quan es decideix que la teva vida és teva i de ningú més.
14 mesos voltant pel planeta, descobrint paisatges físics i humans.
Sumant afectes i maneres de viure, coneguts i presentats, persones que per una temporada són part de la teva família immediata.
I quan la Mireia va tornar a casa, més d’un any després, tot restava quiet, rés havia canviat tant com per no identificar les velles rutines abandonades 14 mesos abans. I un munt de dubtes. Tants com per pensar que aquell món ja no és el teu. La vida és curta i el món massa gran. Hi ha qui lluita per no deixar-se vèncer per les rutines.
El relat de la vivència de la Mireia Puntí voltant món durant 14 mesos el va escriure ella mateixa al llibre que va autoeditar-se i que es titula El viatge dels rodamons. La volta al món en 14 mesos.