La situació econòmica està marcant i condicionant de forma molt rotunda la campanya electoral, des de dins, amb el llast que suposen les xifres de l’atur i les retallades. I des de fora amb una Europa econòmica que passa pels seus pitjors moments des de que l’any 2001 entrés en vigor l’euro com a moneda única.
Ara l’estructura d’aquella Europa unida que havia de fer front al dolar i al potencial de les economies emergents, es debat en la dificultat evitant la caiguda d’alguns estats membres com Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia o Espanya.
La situació és tant extrema, que fins i tot els poders econòmics actuen fent caure presidents i governs. Papandreu a Grècia i Berlusconni a Itàlia són els darrers sacrificats per l’Europa econòmica, comandada per França i Alemanya. Es parla ja d’una Europa econòmica de dues velocitats. Fins i tot de fer fora de la moneda única aquells que no puguin respondre.
Les previsions de la Unió Europea per Espanya situen més enllà del 2013 la possible recuperació econòmica. El nou govern sorgit de les eleccions del proper 20 de novembre, haurà d’aplicar mesures dràstiques de reducció de la despesa pública. L’estat del benestar trontolla.
Sortir de tot plegat sembla cap cop més complicat i els ciutadans transitem enmig del desconcert saturats de tantes males notícies amb que l’economia ens assalta cada dia.
Com recordava fa unes setmanes l’economista Joaquim Muns en aquest mateix espai, la crisi, basada en l’endeutament excessiu afecta ens afecta a tots; governs, sector privat i ciutadans.
De tot plegat en volem parlar avui dins l’espai Maneres de viure i pensar amb l’economista, professor i investigador de l’Institut d’estudis superiors de l’empresa l’IESE, Lluís Torrens.