Clica i llegeix l’article “El contracte social” que aquesta setmana publica Jordi Sacristán a www.lamalla.cat

L’estat del benestar l’hem construït entre tots. Al llarg d’anys de lluites i esforços, de diàlegs compartits, de tensions superades, de petites passes que sumades han construït un important camí col·lectiu.
Aquest és el valor de la vella Europa de post-guerra. La que va saber renéixer de les cendres per donar benestar als seus ciutadans. A velocitats distintes, amb intensitats diverses, però en conjunt oferint un model únic en seguretats i garanties. Un contracte social que ens diferencia de la resta del món.
L’economia sense moral, sense virtuts ètiques que fessin de contrapès, (tal i com recordava la setmana passada en aquest espai l’economista Antón Costas) va generar l’actual crisi econòmica i financera que ha posat en qüestió el model de benestar europeu. Les mesures ineficients aplicades per sortir de la crisi, les males idees proposades ens han fet entrar de nou en la recessió, vivint un dolor innecessari.
La resposta és la revisió en profunditat del model, del contracte social, la pèrdua gradual de les bases de l’estat del benestar, el lent i progressiu desmantellament d’aquell diàleg construït entre tots. I la joia de la corona d’aquest estat del benestar, sobretot a Espanya i Catalunya, ha estat la sanitat pública.
Aquest moment de canvi i de transformació donen sentit a dos llibres que acaba de publicar el nostre convidat d’avui a l’espai Maneres de viure i pensar. El doctor Albert Jovell.
Un petit llibret, TE PUEDE PASAR A TI, la sanidad pública beneficia a todos i un altre llibre EL METGE SOCIAL apunts per a una medicina humanista, escrit conjuntament amb qui els parla.

<iframe width=”560″ height=”315″ src=”http://www.youtube.com/embed/Bt-XT5toJ0E” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>

Un cop al Maneres de viure escoltem la veu d’alcaldes i alcaldesses en condició de tertulians ocasionals. Un espai útil per percebre el relat més directe de la política de proximitat. Aquella acció que toca de prop la vida de cada en municipis mitjans o petits del país, on pot escoltar-se amb major nitidesa els problemes, les angoixes, dels demandes de la ciutadania. Avui ens acompanya MIQUEL FORNS, alcalde de Sitges, a la comarca del Garraf, a la província de Barcelona. També comparteix condició de tertulià ocasional del Maneres de viure JOSEP ANTONI BLANCO, alcalde de Sant Pere de Ribes, també a la comarca del Garraf.

Des de mitjans de setmana Urdangarin és a Espanya preparant a conciència la seva declaració amb la que haurà de respondre a l’acusació de malversació de fons públics i desviament de capitals. Es previst que després de la declaració Urdangarin faci públic un comunicat davant els centenars de periodistes que s’han desplaçat fins a Palma per seguir aquest cas.
Parlem amb un dels periodistes que a través de les seves informacions va ser dels primers en destapar el cas.
Unes informacions que fa uns mesos prenien forma de llibre on s’hi recull els orígens i l’evolució d’aquest escàndol que afecta un membre de la casa del rei.
Parlem amb el periodista de EL MUNDO, Esteban Urreiztieta, autor del llibre MALLORCA ES NOSTRA, crònica oculta del saqueo balear.

És la Gloria Cruz, la mare de la Silvia Perez Cruz. Dona, cantant, compositora. Veu i emoció. Arrels profundes que li permeten fer pràcticament el que vol. Talent i treball. Ens va acompanyar durant quatre setmanes a l’espai de l’entrevista fragmentada en uns dies intensos en que preparava un concert homenatge al seu pare al Teatre Coliseum de Barcelona i vam descobrir una persona que per sobre de tot estima i s’apassiona amb el què fa i amb el què encara ha de fer. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare que l’ha vist créixer a la vida i a l’escenari.

Us oferim el darrer lliurament de la conversa fragmentada que aquest mes de febrer hem compartit amb l’arquitecte italiana resident a Barcelona Benedetta Tagliabue. Converses fragmentades que sorgeixen de forma espontània lluny dels estudis de ràdio i que donen valor al diàleg compartit i a l’espai per on aquest es produeix.

La Luisa ens explicava la setmana passada en aquest mateix espai que era una de les afectades per les accions preferents que va emetre, en aquest cas La Caixa. No pot disposar fins d’aquí a 10 anys de 69 mil euros. Com heu pogut escoltar ha perdut la confiança en els bancs. Una tendència a l’alça. En aquesta conversa ens acompanyava també en Carlos Márquez i en pau Montserrat dos assessors finencers que hem tornat a convidar perquè ens ensenyin a planificar els nostres estalvis.
Carlos, molt bon dia. Carlos Márquez és assessor financer i Dummoney
Pau Montserrat, és economista i director editorial del portal www.iahorro.com.