El periodista i escriptor Xavier Moret ens explica amb ets i uts com n’arriba a ser d’exagerat el consumisme nordamericà.

L’any 2010 248 mil persones van iniciar la seva idea de negoci a catalunya, segons dades de l’Informe GEM 2010. El perfil de l’emprenedor és home d’entre 25 i 45 anys amb un poder adquisitiu mitjà. Entre les dades d’aquest estudi destaca l’increment de l’emprenedoria femenina. Podriem afegir més dades, extretes, en aquest cas, del Llibre blanc de la iniciativa Emprenedor a a Espanya, editat per la Fundació Príncep de Girona on s’apunta que set de cada deu joves prefereix tenir feina estable i ingressos fixos més que no pas crear la seva pròpia empresa. La por al fracàs, l’aversió al risc, la manca d’autoconfiança i la mala imatge que es té dels emprenedors són els principals frens amb què es troben els joves a l’hora de portar a terme iniciatives emprenedores. El que està clar és que l’emprendoria és una de les alternatives més clares a l’atur. No sempre és fàcil el camí de muntar la pròpia empresa però cada vegada hi ha més exemples de bones idees que han reeixit.

Com que al MANERES DE VIURE ens agrada escoltar històries boniques, avui ens acompanyen dues dones que han vist en la crisi una oportunitat per muntar un negoci que els permet fer el que els agrada. La Carolina Cucuzza és de Buenos Aires tot i que ja fa 4 anys que viu a Barcelona. Treballava d’auditora en una multinacional i quan la crisi la va expulsar de l’empresa es va adonar que la feina que feia no li agradava tant i que potser era el moment d’embarcar-se en una aventura pròpia. Fa un parell d’anys naixia LOLITA BAKERY, la seva pastisseria artesana. A l’Anabel les ganes de muntar el seu negoci van arribar amb la seva filla. Va veure que el marketing i la mternitat eren quasi incompatibles i ella no estava disposada a no veure créixer la nena. Després de donar moltes voltes a l’assumpte i de descartar algunes idees boges va posar en marxa I LOVE COOKIES, un petit obrador d’on surten galetes artesanes boníssimes, originals i aptes per a totes les butxaques.

Avui ens preguntem “Què és la dignitat personal”. I ens ho demanem com a qualitat moral, i com a dret natural que se suposa que pel sol fet de ser humans tots hem de tenir. Però també com un valor difícil de mantenir en temps de crisi i situacions de més o menys precarietat.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb FRANCESC TORRALBA, filòsof i teòleg, catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i escriptor. Entre els darrers llibres: El sentit de la vida (2008), la col·lecció Biblioteca Francesc Torralba, dedicada a valors, amb títols com La Tendresa, L’Amistat, La solidaritat…(2008); també, Planta cara a la mort (2008), Sosegarse en un mundo sin sosiego (2009), Inteligencia Espiritual (2010) i Jesucristo 2.0 (2011).

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la fotografia, entesa comuna forma de refredar la vida. Reflectir la realitat seria la seva característica principal tot i que és subjectiva, fem us d’una perspectiva que decidim nosaltres quan fotografiem.

De la mar a la terra. Així imagina el futur la Lola mentre continua navegant per aigües de mars propers i llunyans enrolada en vaixells particulars en condició de cuinera. Una forma singular de guanyar-se la vida que lliga dues de les seves grans passions, la mar i la cuina.
La Lola ha sabut integrar-les, fer-ne un tot i gaudir de la vida amb la plenitud de qui fuig de les rutines per convertir cada nova travessia en una experiència interessant. Sis mesos a la mar, sis mesos a terra. Aquesta és la seva vida.
I a la mar, ens recorda la Lola, molta organització a la cuina, fonamental per fer la seva feina. Menús per una vintena de persones. Vida compartida en distàncies molt curtes sovint en travessies molt llargues. Quan la Lola pensa en el futur, l’imagina a l’alta muntanya i al capdavant d’un petit local de menjars casolans. De la mar a la muntanya, sempre gaudint de la cuina.