Valorem el nomenament d’Alfredo Pérez-Rubalcaba com a secretari general del PSOE amb l’analista polític Anton Losada i amb el periodista de COMRàdio Albert López que ha seguit en directe el 38e congrés del PSOE.

Des d’ahir divendres i fins demà diumenge es celebra a Sevilla en 38e congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol, l’òrgan sobirà del partit que haurà d’escollir el nou secretari general després del mandat de José Luís Rodriguez Zapatero i de la major desfeta electoral en la història recent del partit.
Els 972 delegats escollits en els congressos provincials, hauran de triar entre els dos candidats que es postulen a la secretaria general, el veterà Alfredo Pérez Rubalcaba i una dona crescuda políticament a l’ombra de Zapatero, Carme Chacón. Molts analistes consideren que cap dels dos, derrotats a les generals a Espanya i Catalunya, representen la nova generació de polítics amb la capacitat suficient com per combatre els efectes d’un PSOE en hores molt baixes.
Són moltes les coses que es juguen en aquest congrés. A nivell intern, en clau de partit, però també a nivell de país, en la capacitat de regeneració del segon partit estatal front l’immens poder que acumula el Partit Popular.
Afegim una nova veu a l’espai de les Visions de Catalunya des d’Espanya, escoltant un socialista basc que per molts representava una bona opció per liderar el nou socialisme espanyol. Un jove polític encara, però amb una notable capacitat i recorregut, que va declinar el repte i que arriba al 38e congrés, mantenint un prudent silenci sobre les seves preferències, emparant-se en la seva responsabilitat dins l’executiva del partit. Parlem amb el diputat basc del PSOE, EDUARDO MADINA.

El fred i les glaçades han estat les protagonistes, entre d’altres, de la setmana informativa i també de la tertúlia que avui compartim amb Lluís Parés, , pagés de sant Boi de Llobregat. Un pagès compromès i enamorat d ela terra. fa dos mesos que s’ha jubilat i ara viu la pagesia d’una altra manera. També amb Miquel Àngel López, assessor fiscal, home d’esquerres, militant antifranquista. Actiu de tertúlies i debats literaris i filosòfics i amb Mercè Mestres, llicenciada en Dret que ha treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació. És presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona.

El cap de setmana es presenta amb temperatures extremament baixes a tot el país. En algunes zones del Pirineu els termòmetres poden marcar els 20 graus sota zero. Una situació molt excepcional que sens dubte condiciona moltes de les activitats previstes per aquest cap de setmana, sobretot en temps de lleure. Al Maneres de viure hem estat com sempre, molt pendents de l’actualitat, els efectes i les conseqüències del temporal de fred.  Hem seguit totes les informacions i n’hem parlat amb el subdirector de Protecció civil Sergio Delgado, el meteoròleg de COMRàdio Joaquim Serra, en el temps del setmanari, dissabte a partir de les 8 del matí. I hem transitat pel país, de nord a sud, recollint les impressions d’alcaldes de ciutats i pobles que ens explicaran com viuen aquest situació excepcional; Cèsar Ruiz, alcalde de Salardú, al Naut Aran, Valentí Junyent, alcalde de Maneres al Bages, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i Dolors Fernández, tinent d’alcalde de benestar i família de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat al Barcelonès. Un recorregut que ens ha permés  obtenir una visió de conjunt de com es viu l’onada de fred a Catalunya.

Estrenem la conversa fragmentada de febrer. Un diàleg compartit que dona valor al relat i a l’espai per on aquest es desenvolupa. Converses improvisades on ens deixem assaltar per l’entorn. Al llarg de les properes setmanes parlarem de vida i obra amb l’arquitecte BENEDETTA TAGLIABUE, que ens rep en el seu estudi d’arquitectura, situat al casc antic de la ciutat de Barcelona, molt proper a la Rambla.

Hi ha qui defensa que el naufragi del Titànic, aviat farà cent anys, va ser del tot inevitable, desprès que el transatlàntic xoqués amb un enorme iceberg en aigües del nord de l’oceà Atlàntic. Altres en canvi consideren que el naufragi s’hauria pogut evitar si les decisions preses abans i durant l’accident haguessin estat altres.
No cal retrocedir un segle per trobar un naufragi on la presa de decisions, abans, durant i després de l’accident, mostri amb rotunditat com resulta d’important prendre les decisions correctes en el moment precís. El Càpita Francesco Schettino, màxim responsable del creuer Costa Concòrdia va dirigir la nau a la tragèdia després d’un cúmul de decisions errònies.
La vida de cada dia es plena de decisions que hem d’anar prenent constantment. Petites, mitjanes i de tant en tant, grans decisions que poden condicionar enormement les nostres vides. Molts factors, interns i externs, acaben donant sentit i argumentant aquelles coses que decidim i que sovint ens afecten a nosaltres i al nostre entorn.
Hi ha persones que són molt expeditives, que se’n refien molt de la intuïció i de l’experiència per articular una resposta ràpida a un problema concret. D’altres en canvi, dubten, necessiten temps i convenciment per acabar donant una resposta concreta i definitiva en forma de decisió.
Però…¿ quan advertim un perill imminent, quan ens enfrontem a una situació que pot condicionar les nostres vides, existeix un protocol, un manual de principis bàsics que cal tenir present per intentar decidir de la forma més correcte possible ?
Els temps que vivim ens obliguen a prendre moltes decisions, volgudes però també obligades. Avui ens volem fixar en aquest exercici quotidià al que sovint no prestem massa atenció.
Ho fem a partir d’un llibre molt interessant; Iceberg a la vista, principios para tomar decisiones sin hundirse, escrit a quatre mans pels professors Pablo Maella i Miguel Angel Ariño, director i professor del departament d’analisi de decisions de l’escola de negocis de l’IESE. Avui ens acompanya a l’espai Maneres de viure i pensar.

Massa sovint el futbol expressa el pitjor de la conducta humana. Un immens aparador global on els aficionats més radicals manifesten el seu culte desmesurat a uns colors, a unes creences, a una ideologia. Hi ha un esclat emocional, una descarrega de passions, cada cap de setmana en centenars de camps de futbol. Una mena de catarsi col·lectiva expressada amb intensitats molt diverses.
De vegades però es superen els límits, es perd la contenció i les emocions i les passions es desboquen de forma irracional. La història del futbol es plena de malaurats exemples que han deixat als estadis vides humanes arrossegades per la desmesura i la violència de les masses.
Des de 1902, el futbol per aquesta mena episodis més de 6 mil mort i prop de 7 mil ferits. L’estadi Lenin de Moscou (340) Hillborough al Regne Unit (95) Heysel a Bèlgica (39)… i aquest dimecres 74 morts després d’un partit a Port Said a Egipte, entre un club local i l’AHLY de El Cairo, en enfrontar-se violentament les dues aficions.
Motius polítics, dues faccions enfrontades, el rerefons d’una revolució no finalitzada encara. Una vegada més, les masses i el futbol. Motiu suficient per situar de nou el futbol al Divan de Fabian Ortiz.

El periodista Antoni Puigverd reflexiona sobre la trobada mantinguda aquesta setmana del president espanyol Mariano Rajoy amb el president de la Generalitat Artur Mas.

Rafael Vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora. Avui fa un retrat de La tordera, un riu humil i treballador.

Aquesta és la pregunta que formula filòsofa CARMEN GALLEGO al Cineclub. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem NOWHERE BOY.