Antoni Tàpies ens deixava dilluns passat als 88 anys amb la serenitat qua havia anat adquirint al llarg dels anys, ho escoltàvem. Un comiat en la més estricta intimitat familiar. Durant dos dies, dimarts i dimecres, la Fundació Antoni Tapies, al carrer d’Aragó de Barcelona, s’ha convertit en un peregrinatge constant. Milers de persones han volgut estar a prop del seu llegat. Avui dissabte i demà diumenge la Fundació obrirà al preu simbòlic de 3 euros amb una nova exposició. Tàpies és un dels grans exponents de l’art d’avantguarda del segle XX, un referent internacional i dissabte el Maneres de Viure ha recordat la persona i l’artista. Per això hem compartim una estona de ràdio amb Daniel Giralt-Miracle, critic i historiador de l’art i Núria Homs, conservadora de la Fundació i gran coneixedora de l’obra de l’artista.

Per valorar la reforma laboral aprovada pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy, que marca, segons l’executiu un abans i un després per als ciutadans, tant si tenen feina com si estan a l’atur. Parlem amb el secretari general del sindicat Comissions Obreres a Catalunya Joan Carles Gallego.

Aquesta segona temporada del Maneres de viure, un cop al mes dediquem una de les converses de l’espai Maneres de viure i pensar, a observar l’estat d’ànim del país des de la mirada d’aquells que l’interpreten i l’expressen des de la premsa feta a Catalunya en català. Converses que hem compartit fins ara amb Enric Hernandez, director de El Periòdico, José Antich, de La Vanguardia i Carles Capdevila, director de l’Ara.
Avui reprenem aquestes converses. En aquest cas amb el màxim responsable d’una capçalera que viu moments de dificultat després d’un llarg procés d’integració de dos projectes històrics i molt arrelats al País. El juliol de l’any passat EL PUNT i l’AVUI unificaven capçalera en la voluntat de convertir-se en el tercer diari més llegit a Catalunya.
Unificació que havia començat l’any 2009 quan el grup empresarial Hermes Comunicació, propietari de EL PUNT adquiria el 100% de les accions de la Corporació catalana de comunicació, propietària de l’històric AVUI des de l’any 2004, diari que des de feia anys arrossegava notables dificultats econòmiques. El risc de l’operació era important i la crisi que viu el sector i el país, ha complicat molt les coses.
El passat mes de gener El PUNT/AVUI sortia al carrer amb una cinquantena de treballadors menys, després de concretar-se un ERO a la plantilla. Mesures d’ajustament que intenten garantir la viabilitat d’una capçalera que té 295 mil lectors, en l’edició de paper i 640 mil usuaris mensuals en la versió digital.
De premsa i proximitat. De premsa i país. De la crisi de la premsa… en parlem en els propers minuts amb el director del diari EL PUNT/AVUI, XEVI XIRGO, director des de 2009 de l’AVUI i durant set anys màxim responsable de l’edició del EL PUNT a les comarques gironines.

La polèmica que ha generat la gala d’entrega dels premis Gaudí, otorgats per l’Acadèmia Catalana del cinema pels comentaris considerats ofensius és motiu d’anàlisi pel periodista Antoni Puigverd.

Benedetta Tagliabue és un dels grans referents de l’arquitectura internacional. El seu estudi d’arquitectura, que conserva encara el nom de qui va ser la seva parella, Enric Miralles, mort l’any 2000, està dins els rànquings de prestigi de l’arquitectura mundial.
En aquest segon lliurament de la conversa fragmentada de febrer amb Benedetta Tagliabue parlem del moment actual de la ciutat de Barcelona, metròpoli que va enamorar aquesta milanesa que va arribar a la ciutat a començament dels noranta. Per Benedetta, Barcelona projecta una bellesa serena, que no es nota.
En trànsit permanent pel món, els projectes de futur de l’Estudi Miralles Tagliabue miren cap a Àsia, principalment cap a la Xina.
Amb Tagliabue parlem dels seus projectes realitats o a mig fer. Una conversa plena de cordialitat, simpatia i amor per l’art de l’arquitectura.

És la Maria Samper, la mare de Juli Capella. Arquitecte i dissenyador. Un home que no creu en la vocació, sinó potser hagués estat missioner o inventor, i que el que realment li hagués agradar ser és estrella del rock. Inquiet buscador incansable de perquè i col.leccionista d’objectes amb formes fàli.liques. Barcelona té la seva empremta. D’ell són l’Hotel OMmm del Passeig de Gràcia i l’Hotel Diagonal i el darrer objecte que va camí de culte és el seu pernil anti-crisi que ha omplert l’aparador d’un dels temples del diseny barceloní, la casa Vinçon, aquestes festes de Nadal. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare qui destaca per sobre de tot la seva bondat.

Avui parlem d’un llibre políticament incorrecte. Un assaig antisistema que questiona un sistema de salut on la medicina biològica, la tradicional ortodoxa, resulta del tot hegemònica. L’autora reconeix les dificultats per publicar-lo basicament perquè no tots en aquesta societat són resilents, si no que majoritariament donen suport al sistema i prefereixen les comoditats i el bon viure que aquest suport els proporciona.
Assegura que en altres societats hi ha major llibertat de pensament amb les practiques mèdiques i afirma que en proximitat no distinguim amb claredat entre malaltia i patologia.
La malaltia és allò que patim quan estem malalts o no ens trobem prou bé. Un procés que s’inicia amb una causa i que concreta un desenllaç.
La patologia, en canvi, és allò que veu el metge. Els simptòmes i les proves mèdiques que confirmen un diagnòstic.
La malaltia i la patologia no són el mateix. I la medicina tradicional aborda patologies enlloc de malalties.
“Curar la enfermedad, no el sintoma. La medicina biológica frente a la medicina tradicional” és el llibre “antisistema” que avui ens presenta a l’espai Maneres de viure millor, la perioditsa científica, especialitzada en Salut, medicina i sanitat MARIA DOLORS MUNTANÉ.

La maternitat, a partir del què hem escoltat en veu de la Mar Monegal és el punt de partida de la tertúlia d’avui, formada per Irene Martínez, mestre que durant més de 20 anys ha desenvolupat tasques en àmbits relacionats amb els serveis a joves, dones i educació i actualment treballa com a cap de comunicació d’una entitat pública. També ens acompanya Mercè Campo, antropòloga de formació i viatgera de vocació. Ha voltat per tot el món. Creu que “qualsevol viatge et pot deixar marca”. Ara fa de mediadora intercultural i avui s’estrena com a tertuliana la Mariona Masferrer, psicòloga de formació, professió que va exercir durant 18 anys fins que va plegar per dedicar-se a l’escriptura. Està a put d’aparèixer la seva Cinquena novel·la. També escriu poesia. I canta: és membre del grup Gospel Viu.

Aquesta és la pregunta que la filòsofa Carmen Gallego planteja al CINECLUB a partir de la pel.lícula MINORITY REPORT, una cinta dirigida per Steven Spilberg l’any 2002 i protagonitzada per Tom Cruise. La pel.lícula gira a l’entorn la hipòtesi de què passaria si la policia pogués saber els crims que es cometran abans que passin. Està basada en un relat de Philip Dick de títol El informe de la minoria.

A peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora.
Avui una passejada molt estimulant per Vilafranca del Penedès.