Aquest vespre a l’estadi Allians Arena de Munic dos protagonistes inesperats viuen el duel més desitjat de la temporada futbolística: la final de la lliga de Campions que enfronta Bayer de Munic i el Chealsea de Londres. La gran cerimònia laica de l’Europa contemporània.
Ni Madrid, ni Barça figuren en el cartell. Pels blancs les celebracions de la lliga espanyola i pels blaugrana l’opció de la Copa del Rei el proper divendres davant el Bilbao.
El darrer acte de l’etapa Guardiola. Un tram final que s’està fent extremament llarg, pesat i convuls en la sensació que l’adéu del tècnic ha desfermat els vells fantasmes del passat.
Situen aquest adéu sobre el divan del periodista esportiu i psicoanalista Fabian Ortiz per analitzar el valor de l’amistat.

La penúltima emoció de la temporada futbolística passa en clau blaugrana i blanc i blava pel Camp Nou, on Barça i Espanyol es disputen el segon derbi de la temporada.
Partit irrellevant pel que fa a la classificació, però amb la carrega emotiva del comiat de Pep Guardiola de l’afició a l’Estadi. Per Barça i Espanyol quedarà un darrer tràmit a la lliga el doble duel català-andalus amb el Betis i Sevilla i la fina de la Copa del Rei que el Barça disputarà davant l’Atlètic a finals de maig.
Ens quedem amb la part més emocional. L’adéu de Guardiola, el seu comiat de l’afició que tanca un cicle espectacular, únic d’èxits esportius i de transmissió d’una forma de veure, entendre i comunicar el futbol.
Un adéu que pot provocar un sentiment de depressió col·lectiva en els seguidors….?

En uns instants a l’espai Visió de conjunt parlarem àmpliament del clàssic d’aquest vespre que enfronta Barça i Madrid. Un enfrontament històric que genera molts arguments per situar-lo al divan del psicoanàlisi futbolístic que cada setmana compartim amb Fabian Ortiz.
Un derby que arriba en transit per una semifinal de la lliga de campions, on els dos rivals d’avui estant implicats amb un resultat molt similar, camí de la final de Munic.
El Madrid perdia per dos gols a 1 davant el Bayer de Munic en un partit on de nou Mourihno va sortir a especular amb el resultat. Millor l’equip alemany.
El Barça perdia per 1 gol a 0 davant el Chelsea on els de Guardiola van posar el joc i les ocasions i l’equip londinenc l’únic gol de la nit.
Aquesta situació permet Fabian Ortiz analitzar des del divan aquella nit de Champions a Stanford Bridge.
Avui reflexionant sobre el valor i el significat de l’anomenada i poc útil, “victòria moral” o allò menys útil encara per molts altres del “saber perdre”.

13 punts virtuals i 10 de reals, ha estat la màxima distància que ha separat Reial Madrid i Barça aquesta temporada. Deu victòries consecutives dels jugadors de Guardiola i tres empats del Madrid, (( Màlaga, Vila-real i València )) han retallat la distància a tan sols quatre punts a falta de sis jornades, 18 punts en joc.
Una mirada serena a la classificació ens diu que hores d’ara qualsevol dels dos equips pot guanyar la competició domèstica. Ens diu també que el més difícil és guanyar-ho tot i que qualsevol empat pot decidir la lliga. Ens diu també que el partit del Nou Camp serà determinant.
El que semblava fet ara és possible. La lliga ha guanyat en emoció i sobretot en interès. I ens deixa una nova lliçó… fins que hi ha partit, cal jugar-lo… el periodista i terapeuta Fabian Ortiz reflexiona sobre la soliadritat en el futbol, diferenciant-lo de l’altruisme. Tot plegat arran de la publicació, per part d’un grup de periodistes esportius, del Llibre Solidari.

El periodista i terapeuta Fabián Ortiz pren la religió com a punt de partida per iniciar la seva secció, mencionant costums religioses d’agluns jugadors que els porten a dur a terme algun ritual abans, durant o després d’un partit (com fer el senyal de la creu) que deixen constància del seu sentiment de superstició. Els dos, religió i superstició estan emparentats.

Algunes de les tensions i maldecaps que suportem resultat d’aquest enrenou col·lectiu que ens ha tocat viure, són més lleugeres gràcies a l’espectacle del futbol. L’entreteniment que remou sentiments i emocions, que serveix per expressar identitats, per dirimir discusions sobre el valor de la justíca, per mesurar el poder del dèbil front el poderós, per vencer l’etern enèmic. És un joc… però no tant sols.
D’aquesta manera el futbol i els seus actors alimenten la vida de cada dia, ens evadeixen dels maldecaps, actuen com antídots per rebaixar el pensament.
El futbol parla d’una manera artifical de la vida. Un circ ric en expressions que de tant en tant ha de visitar el divan del psicoanalista.
Una funció de la que cada setmana se’n ocupa al Maneres de viure, el psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz.

La setmana futbolística ha estat marcada per l’elegància i per la grolleria. El record de gols al Futbol Club Barcelona, establert per jugador lleonès Cesar Rodriguez de la dècada dels 50, era pulveritzat dimarts per Leo Messi amb un hat-rick davant el Granada. El Barça patia, però guanyava un partit estrany, per 5 a 3 amb Messi de nou protagonista.
En la balança de la grolleria, l’actitud del Reial Madrid que abduït per les neurosis de Mourihno empatava a 1 gol en un altre partit estrany davant del Vila-real. Un llençament de falta, de la mateixa textura que s’aconseguit diumenge pel Malaga al Bernabeu, deixaven el Barça a només sis punts del líder. Però l’actitud i les males formes, van impregnar de nou una nit carregada de polèmiques, Mourinho i el seu ajudant expulsats a més d’Ozil i Sergio Ramos i un seguit d’enfrontaments i d’insults al tunel vestidors.
L’ansietat colgava de nou el Madrid de Mourhino que sortia de El Madrigal molt alterat. En parlem amb el terapeuta Fabian Ortiz.

La malaltia d’Eric Abidal marca un punt i apart en la trajectòria esportiva del lateral francès del Barça. Un sotrac inesperat en un jugador al que un càncer va apartar la temporada passada dels terrenys de joc i que va reaparèixer sorprenentment a final de temporada, jugant la final de la Champions i aixecant la copa a Londres.

Abidal és un home optimista, un element important en l’estat d’àminic del col·lectiu. Un home que va saber expressar allò que la vivència de la malaltia havia significat en la seva vida… saber apreciar els detalls, donar menys valor a les coses materials, ser més solidari… actituds que sovint no practiquen les grans estrelles de l’esport

L’actualitat esportiva referent a Leo Messi serveix al periodista i psicoanalista Fabian Ortiz per parlar del sentiment d’admiració que desperta aquest jugador argentí. Segons Ortiz aquest sentiment sorgeix perquè l’espectador troba en el seu ésser admirat un seguit de qualitats de l’ésser humà, ja es tracta de capacitats com de limitacions.

a vida pública s’escriu en el traç gruixut dels grans titulars, solemnes, breus. S’escriu també amb la imaginació del missatge curt que exigeix la comunicació per les xarxes socials. S’escriu amb converses curtes, acostumats a transitar massa sovint per la superficialitat.
Per això resulta molt complex adjectivar l’excepcionalitat, reiterada i permanent. Hem esgotat el gruix del titular, com la imaginació per escriure en 140 caràcters una obra d’art i les converses, per curtes, s’emboliquen en frases fetes i repetides fins l’esgotament.
Què difícil resulta explicar el que és excepcional !!!
Que complex esdevé parlar de les reiterades meravelles de Messi. Tant complex que s’esgoten les paraules per qualificar el seu talent.

Personatges molt diversos ocupen els espais que els mitjans de comunicació cedim als gran protagonistes del futbol. Amb les seves compareixences i declaracions exposen a l’aparador públic formes de ser, d’entendre la vida a través de l’esport. No és el mateix escoltar Mourinho que Guardiola. No és el mateix escoltar Messi que Cristiano Ronaldo. No és el mateix Rosell que Florentino…
Tampoc és el mateix Luís Aragones que Vicente del Bosque, seleccionadors espanyols que han portat LA ROJA, als nivells més alts d’exit i reconeixement internacional, superant aquells vells fantasmes que feien de la selecció d’Espanya no passés mai de quarts de final.
Avui Vicente del Bosque s’asseu al Divan del periodista esportiu i psicoanalista Fabián Ortiz.