Pep Guardiola oferia una roda de premsa el passat dimarts on s’oficialitzava el retorn a la normalitat després de les vacances. El Barça ha estat el darrer equip de primera divisió en tornar a la feina. La pretemporada del màxim rival, el Reial Madrid, començava dies abans en terres americanes. El segon acte del duel Mourinho / Guardiola és a punt de començar i promet emocions fortes.
Veure’m la capacitat de resistència del Barça i la capacitat de reinvenció del Madrid. Veure’m que dona de si el relat de la que diuen és la millor lliga del món.

La temporada passada va ser intensa i vibrant en emocions. Tant, que la pausa estival resulta llarga i pesada assaltada per constants rumors de possibles fixatges i amb la posada en marxa d’alguns equips en el inici de la pre-temporada. Pausa que ens recarrega d’emocions i expectatives, que rebaixa el to dels titulars, que condiciona els continguts dels espais d’informació futbolística.
Enmig de la banalitat, extremadament relaxats al vell continent a l’altre costat de l’Atlàntic un continent busca la seva millor selecció. A l’Argentina hivernal es juga la copa Amèrica. I ja se sap que vol dir parlar de futbol a Brasil, Uruguai, Xile o l’Argentina.
Un deu Blaugrana ha baixat en tant sols una setmana dels cels a l’infern, per quedar-se temporalment al purgatori de les ànimes futbolístiques; Leo Messi.
En un país d’extrems i passions radicals Argentina plora per Lionel.
“No ploris per Messi Argentina” la crònica a peu de gespa que aquesta setmana signa l’escriptor JUAN VILLORO al Maneres de viure.

“Desconfio dels qui en moments de perill tenen més opinions que por…”
La vida ens assalta amb sorpreses inesperades. Relats que canvien de rumb enmig de situacions que escapen al nostre control. De fet, la vida és, en essència, un canvi de rumb permanent, tot i que els moviments suaus de timó siguin lleugeres modificacions de la traça definida.
Però hi ha sotracs tant profunds, moviments d’alta intensitat, que en desvien per sempre del camí definit o que simplement et situen davant la vida viscuda.
L’escriptor Juan Villoro va escriure en el pròleg del seu llibre “Tiempo transcurrido” la frase “desconfio dels qui en moments de perill tenen més opinions que por”. La vivència del devastador terratrèmol de l’any 85 va suposar prendre consciencia com l’entorn el situa davant la vida de forma radicalment diferent.

La matinada del 27 de febrer de 2010, Juan Villoro despertava sobtadament en l’habitació d’un hotel de Santiago de Xile. El país patia un terretremol de magnitud 8.8 a l’escala de Richter. Els sisme va modificar l’eix de rotació de la terra i el dia es va retallar en 1.26 microsegons.

Aquell dia Villoro va viure la por en el mirall.

Aquella experiència humana ha pres forma de crònica.
Juan Villoro ens presenta avui 8.8, el miedo en el espejo, una crònica del terremoto en Chile.

Al Maneres de viure ens agrada parlar de futbol amb un altre accent. Per això cada setmana escoltem les Cròniques a peu de gespa que signa l’escriptor mexicà Juan Villoro.
Petits relats que ens acosten al futbol des de perspectives singulars, llunyanes dels tòpics i les mirades interessades que sovint projecta la premsa esportiva.
La temporada que hem deixat enrere ha estat marcada per les tensions viscudes entre Barça i Madrid. Un esclat d’excepcional excitació que va estar motivada entre d’altres, per unes sorprenents acusacions periodístiques, aparentment sorgides de l’entorn madridista, que insinuaven males practiques vinculades amb el dopatge, en el rendiment dels jugadors blaugranes. Greus acusacions que hores d’ara encara porten cua.
Avui Juan Villoro ens vol parlar del futbol i la química del cos.

La temporada futbolística que hem deixat enrere ha estat d’alta intensitat. Tant, que ara els espais d’informació esportiva tenen grans dificultats per mantenir l’atenció d’espectadors, lectors i oients, immersos en una mena de letargia col·lectiva a l’espera de noves emocions.
Més enllà de les lectures estivals que ens parlen de possibles fixatges, dels estius de les estrelles del futbol, de renovades expectatives de cara a la temporada que ha d’arribar, avui us volem proposar lectures estivals que parlin del futbol. Una lectura estival, ja fa un temps, em va fer descobrir la dimensió i la cultura futbolística de l’escriptor mexicà Juan Villoro, amb aquell magnífic llibre titulat “Dios es redondo”.
Un Villoro que tenim el gust de seguir cada setmana al Maneres de viure, signant les magnifiques Cròniques a peu de gespa.

La Copa Amèrica es juga a l’Argentina a partir de l’1 de juliol. És el punt futbolístic d’interès general que ens resta abans de la represa de les competicions oficials. Una competició on les seleccions del continent Americà busquen la seva campiona; Argentina, Brasil, Mèxic… seleccions plenes de jugadors que defensen equips europeus…
Un exemple més de la dimensió global del futbol… però per molts altres l’estiu representa descans, allunyament de les tensions que genera l’alta competició. Serà l’estiu dels herois…
L’espai de comentari que centra aquest dissabte la Crònica a Peu de gespa que signa JUAN VILLORO.

Les emocions i passions que desferma el món del futbol en plena competició, s’aparquen enguany per unes setmanes en temps d’estiu.
Va ser el juliol passat que el Mundial de Sud-Àfrica feia campiona del món a la Selecció espanyola. Ara només el ball de fixatges serveix de reclam a la premsa esportiva.
Ens convé un temps de descompressió. Moment que aprofitarem per gaudir d’un altre dimensió temàtica en les cròniques a peu de gespa que cada setmana signa al Maneres de viure l’escriptor mexicà Juan Villoro.
Aquesta setmana de nou des de Corea del Sud, concretament des de l’Illa Yeyu, una illa volcànica dominada per la muntanya Halla, el cim més alt del país.
Un indret llunya, ideal per escoltar visions globals del futbol que avui porten a Juan Villoro a reflexionar sobre la influència del futbol educatiu del Barça entre la resta d’equips del món. Un model a seguir.

La brillant victòria del Barça a la final de la lliga de Campions el passat cap de setmana, posava el punt i final a una temporada que ha estat llarga i intensa.

Un relat que ha tingut, com era previsible, dos gran protagonistes; José Mourinho i Pep Guardiola. Els noms propis que van inspirar aquestes Cròniques a peu de gespa, subtitulades Àngel o dimoni.

Liquidada la temporada, el ball de fitxatges pren protagonisme als mitjans, mentre els equips descansen, més enllà dels compromisos de selecció, per afrontar una temporada que comença oficialment el 14 d’agost amb el partit d’anada de la Supercopa, que enfrontarà el campió de lliga amb el campió de la Copa… De nou Barça i Madrid.

Juan Villoro signa la crònica a peu de gespa des de Corea del Sud.

L’any 92 Wembley marcava un punt d’inflexió en el relat del Futbol Club Barcelona. 19 anys després el nou Wembley acollia els fills d’aquella generació liderats per Guardiola.
Liderats per Messi i Xavi, el Barça oferia un recital de futbol, alegre i ofensiu que desactivava el joc del Manchester United, que ahir acabava amb l’aparença d’equip petit.
Pedro, Messi i un gol immens de Villa, finiquitaven una nit màgica. Abidal aixecant la quarta copa d’Europa era la rúbrica per una nit on afortunadament només es va parlar i jugar al futbol.
Moment d’escoltar les Cròniques a peu de gespa que signa cada setmana al Maneres de viure Juan Villoro. Edició especial.

La darrera gran cerimònia futbolística de la temporada és a punt de consumar-se. Quan la pilota comenci a rodar al nou estadi de Wembley, Barça i Manchester resoldran un enfrontament que promet ser un immens espectacle.
La final es disputa en el país que va inventar el futbol, que li va donar sentit, que traça una forma singular d’entedre la dimensió de l’espectacle.
Dos dels grans clubs d’Europa, fidels a una forma de fer i de crear club, caminen cap a la glòria temporal del millor del continent.
El Manchester juga a pocs quilòmetres del seu teatre dels somnis. Pel Barça aquest és un viatge a un terreny conegut.
Juan Villoro ens signa la primera de les dues cròniques a peu de gespa que compartirà aquesta setmana al Maneres de viure.