El Ministre Wert ha reptat la comunitat educativa amb un decret que modifica les condicions del professorat de cara l’any vinent. Això sumat a les retallades anunciades per la Generalitat de Catalunya ha posat de peu no només els docents sinó també les famílies davant el que molts han titllat d’agressió a l’escola pública. De moment han anunciat una vaga general educativa, des de l’educació infantil a la Universitat, per al dia 22 de maig. Està clar que l’ensentament públic ha d’encarar molts reptes de futur… avui parlem del futur de l’educació a catalunya amb Ferran Ferrer, catedràtic d’Educació comparada de la UAB.

La crisi ha entrat de ple a les universitats. A la minva de pressupostos que els centres arrosseguen des de fa anys s’hi sumen ara les retallades no només pressupostàries sinó també de docents, la reducció d’estudis universitaris i l’increment del preu de les matrícules de cara el curs vinent. Un debat obert que ha dut aquesta setmana la comunitat universitària a una nova jornada de vaga a les universitats públiques catalanes.
Universitat, inversió de futur que requereix un tracte especial en temps d’ajustos.
Pere Solà és catedràtic d’Història de l’Educació a la UAB i amb ell repassem avui el futur d’una intsitució que amb els anys ha perdut els vincles amb la sinceritat i com a conseqüència d’això pes en les decisions de la vida pública catalana.

Enmig del duel de Champions que pot situar Madrid i Barça a la final Munic, arriba un dels enfrontaments més esperats de la temporada en la lliga espanyola, el Barça-Madrid.
Un partit que pot tornar a ser determinant en el desenllaç de la competició domèstica, després que el Barça hagi retallat de 10 a 4 punts la diferència amb l’equip blanc, líder del campionat.
Les tensions entre els màxims rivals de la lliga espanyola són eternes. Les cròniques descriuen un extens inventari de greuges i desencontres. Un relat que va molt més enllà de la crònica esportiva, que es converteix moltes vegades en una qüestió d’estat.
En les dues darreres temporades la presència de Mourihno i els èxits espectaculars del Barça en les quatre temporades de Guardiola a la banqueta, han inflamat molt més les tensions, amplificades per un potent discurs mediatic que ha desvirtuat bona part del relat futbolístic.

Ens volem acostar al clàssic des d’una perspectiva singular. Escoltant dues veus que des de situacions ben diferents expressen el seu madrilisme i el seu barcelonisme.

Un català, que viu i treballa a Catalunya i que s’expressa en condició de seguidor blanc.

Un català, que viu i treballa a Madrid i que s’expressa en condició de seguidor culer.

Un culer a la nació blanca i un blanc a la nació culer.

La foscor ho envaia tot. Dins del vaixell més luxós del món, el més segur i el més ràpid, alguns feien la partida, d’altres sobretaula i d’altres havien decidit retirar-se als camarots a descansar. De matinada un cop sec va encendre totes les alarmes. Aquell vaixell carregat d’il.lusions que havia sortit el 10 d’abril d’Anglaterra rumb els Estats Units, s’enfonsava en dues hores, després de topar amb un Iceberg. Res va poder impedir que quedés submergit sota les aigues glaçades i que més de 1500 passatgers morissin. Només 700 es van poder salvar. L’enfornsament del titanic continua sent, 100 anys després un misteri. Errors en la seva construcció, un excés de velocitat, les decisions erràtiques que es van prendre a bord…
Avui les descobrim a través dle llibre escrit a quatre mans per Miguel Angel Ariño i Pablo Maella “Iceberg a la vista. Principios para tomar decisiones sin hundirse.

PARAULES D’AMOR és el títol de la darrera novel.la de David Escamilla, fill de Salvador Escamilla i fillol de Serrat. Hereu d’una manera de viure impregnada d’il.lusió i ganes de fer coses… Una cançó, una ciutat i una història d’amor de veritat.

Necessitem llegir i per això és imprescindible escriure. I un llibre actua com una crida, com un reclam per lliurar-se fins el final. Hi ha trobades que només es produeixen si ens lliurem plenament.
Llegir és pausa. Es descobriment. Hàbit que pot convertir-se en passió. Per llegir cal ser valent. Estar disposat a dubtar, a transitar per realitats llunyanes de les nostres vides. Cal estar disposar ha qüestionar-nos. Amb el risc, fins i tot, de deixar de ser el que som. Llegir pot generar canvis profunds.
Llegir és escollir. Triar per guanyar temps, per atrapar-lo i no perdre’l. Lectures que ens fan companyia. Que generen un espai d’intimitat, de complicitat. Companyia feta de paraules, de frases, de pàgines que comencen i acaben.
Paraules que descriuen emocions. Frases que construeixen situacions. Pàgines que una rere l’altre ens construeixen un tot. Un llibre pot arribar a ser la distancia més curta d’un amb ell mateix. Hi ha qui viu entre llibres. Hi ha qui els ha oblidat, descuidant aquell exercici que cultiva la ment i l’esperit.
En una societat en trànsit, que en molts sentits canvia de paradigmes, hi ha qui crida en veu alta a la necessitat de lliurar-nos a la lectura per continuar tenint consciencia. DARSE A LA LECTURA és el darrer llibre del catedràtic de Metafísica de la Universitat Autònoma de Madrid i ex-ministre d’educació ANGEL GABILONDO, que avui ens acompanya al MANERES DE VIURE.

La Volta ciclista a Catalunya comença dilluns 19 de març. El 2011 és l’any del seu centenari. És un dels esdeveniments ciclistes més antics del món només superat en anys pel Tour de França i el Giro d’Italia, a casa nostra els la manca de suport per part de les administracions i dels mitjans de comunicació han fet vque hagi perdut el protagonisme que havia tingut fa anys. El llibre “La Volta 1911-2011. Un segle d’esport i país”, escrit pel nostre col.laborador Rafael Vallbona i publicat recentment deixa constància de la importància d’aquest esdeveniment esportiu al llarg d ela història d’aquet país, en un moment en què la bici s’ha convertit per a molts en mitjà de transport; per a d’altres una manera de viure el temps lliure.

Així s’expressaven els manifestants el passat dia 20 contra la reforma laboral aprovada per govern fa unes setmanes. Una reforma a parer dels sindicats: ineficaç per l’economia i inútil per crear ocupació. La més agressiva de la història de la democràcia, diuen. Avui l’analitzem amb la catedràtica de Dret del Treball i de la seguretat Social a la UNiversitat Pompeu Fabra, Júlia Lopez.

La Luisa ens explicava la setmana passada en aquest mateix espai que era una de les afectades per les accions preferents que va emetre, en aquest cas La Caixa. No pot disposar fins d’aquí a 10 anys de 69 mil euros. Com heu pogut escoltar ha perdut la confiança en els bancs. Una tendència a l’alça. En aquesta conversa ens acompanyava també en Carlos Márquez i en pau Montserrat dos assessors finencers que hem tornat a convidar perquè ens ensenyin a planificar els nostres estalvis.
Carlos, molt bon dia. Carlos Márquez és assessor financer i Dummoney
Pau Montserrat, és economista i director editorial del portal www.iahorro.com.

Els bancs i caixes d’aquest país han donat confiança durant anys. Ens hem deixat assessorar i els hem confiat els nostres diners. Hem creat vincles en forma d’hipoteca, dipòsits a termini, regals a canvi d’imposicions… Amb l’esclat de la crisi les coses han canviat. Hem descobert que les entitats financeres són vulnerables i moltes vegades s’han aprofitat de la confianmça i fidelitat de la gent. En els últims anys hem vist bancs intervinguts, integracions i transformacions d’institucions amb l’únic objectiu de fer-les viables. L’economia centra actualment bona part de les nostres vides: desnonaments, hipoteques de risc, revaloritzacions, etc… són paraules que hem introduit en el vocabulari de cada dia a l’hora que hem anat perdent confiança en les entitats d’estalvi.
El darrer cop, el de les participacions preferents que mantenen immòbils els estalvis de més de 700 mil consumidors a Espanya i uns 30 mil milions d’euros. Diners dels quals els seus propietaris no en podran disposar fins d’aquí a 10 anys.
En parlem amb Carlos Marquez, assessor financer i Dummoney
Pau Montserrat, economista i director editorial de www.iahorro.com
Luisa Vicente, afectada de les participacions preferents de “La Caixa”.