“Los hijos de los días” és el títol del darrer llibre de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, inventari de 366 relats en forma de calendari. El pretext perfecte per compartir una llarga conversa amb Galeano, una de les veus de la consciencia de la nova llatinoamericà. Un llibre singular, en forma de calendari d’any de traspàs. 366 dies que concreten 366 petits relats. De cada dia neix una història, concreta, precisa, diversa. Moltes invisibles que mereixen ser atrapades i explicades. Un fragment de vida per cada dia de l’any.

[continua...]

Us oferim el tercer lliurament de la conversa fragmentada de maig amb Juan Villoro, en trànsit pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, un dels espais barcelonins de l’escriptor, que passa una part de l’any a la ciutat dels prodigis.
En aquesta nova entrega parlem d’Arrecife, la seva novel·la, de la violència sistèmica que viu la societat mexicana i de la crisi i els dubtes que pateix la vella Europa.

Juan Villoro és un dels escriptors llatinoamericans més prestigiosos del moment. La seva capacitat creativa es projecta en formes diverses. Des de la crònica periodística, a l’assaig, passant pel conté infantil o la novel·la, el gènere que l’ha construït com un excel·lent narrador reconegut a nivell internacional.
De Barcelona, una ciutat que l’escriptor estima, Villoro assegura que es repeteix de forma satisfactòria a ella mateixa, donant valor al pas del temps en sintonia amb la modernitat.
Caminant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, parlem de literatura i vida amb l’escriptor Juan Villoro en el segon conversa fragmentada de maig.

La literatura ha esdevingut l’instrument universal per relatar grans històries d’amor. El pas del temps ha definit textures diverses a l’hora de ser explicades, però l’essència de l’amor i dels efectes que aquest produeix, tenen un relat comú.
El sociòleg i filòsof Zigmund Bauman, teoritzava sobre la condició líquida de la modernitat. L’ocàs d’un món que fa aigües on tot caduca a una gran velocitat. Bauman va parlar de l’amor líquid, d’aquell que s’escapa i s’esgota a gran velocitat. Però l’amor continua vertebrant la nostra existència per la seva potent capacitat per transformar les nostres vides.
L’amor és un dels fenòmens que més impermeable s’ha revelat amb el pas del temps. Com la literatura, que malgrat la modernitat i els seus efectes i conseqüències, continua fabricant, fixant i idealitzant les preocupacions humanes immortalitzant moments memorables en la descripció de la passió que genera l’amor.
Avui parlem d’amors. Amor com l’expressió d’una passió humana. Amor que ha fabricat literatura. Amor narrat en llengua catalana. Concreció d’un amor passional per les humanitats que expressa al nostra convidada d’avui. Compartim l’espai Maneres de viure i pensar amb la professora de Teoria de la Literatura i literatura comparada de la Universitat de Barcelona, impulsora i directora del grup d’investigació HERMENEIA, LAURA BORRAS.

Aquest mes de maig hem quedat en un indret molt singular de la ciutat de Barcelona, l’Arc de Triomf, per anar caminant pel passeig de Lluís Companys fins el Parc de la Ciutadella, amb l’escriptor mexicà Juan Villoro, un dels noms propis més destacats de la literatura llatinoamericana del moment.

L’Adéu de Pep Guardiola tanca una època irrepetible en la història del Futbol Club Barcelona i una revolució en el joc de dimensions globals. Tretze títols de setze possibles en tan sols quatre anys al capdavant del primer equip, descriuen un relat esportiu incomparable. Guardiola diu que marxa buit, cansat després de tantes tensions viscudes. Necessita recarregar-se per tornar a guanyar confiança i il·lusió. El futur llunyà de l’entrenador blaugrana no està escrit encara.
Però el pas de Guardiola per la banqueta blaugrana ha estat alguna cosa més que una simple actuació esportiva. L’entrenador ha estat capaç de projectar unes formes i un discurs poc habitual en el món del futbol, implementant valors com el compromís i el treball en equip, la constància, l’esforç, la perseverança en un sistema de joc, el respecte per l’adversari, l’educació, el plaer per la feina ben feta i la contenció. Els exits esportius, el joc de l’equip, el perfil dels jugadors i les formes del seu màxim rival, el Reial Madrid, han dimensionat el prestigi del tècnic i del club.

Al llarg de quatre setmanes hem descobert el relat més personal d’Isidre Esteve. Un inventari de raons i emocions que creixen en un petit poble de muntanya, parada i fonda camí d’Andorra. Records d’un temps passat on calia donar un cop de ma a les feines de casa, al negoci familiar, sense importar massa l’edat.
Imatges d’un nen que de forma natural va entrar en el món de les motos i que sense proposar-ho es va anar convertint en una jove promesa de l’Enduro i els raids.
El jove pilot que amb els seus èxits consolida una trajectòria entrant en l’elit dels escollits, d’aquells que esdevenen noms propis d’un esport competitiu i exigent com el motor.
El relat també de l’esportista consagrat a qui un accident transforma la vida. Les reflexions i les percepcions, les emocions de qui ha de tornar a començar i tornar a creure en ell mateix. Un relat que ens deixa moltes lliçons de vida, de com afrontar i superar l’adversitat.
Avui compartim el darrer lliurament de la conversa fragmentada amb l’Isidre Esteve.

Vivim moments de desconcert. La gravetat de la situació econòmica demana respostes immediates que afecten directament la vida de milions de persones. La política busca respostes molt condicionada per l’economia. Fa un parell de setmanes el periodista Enric Juliana ens parlava d’aquest llarg període de més de 15 mesos, (entre les eleccions catalanes i les andaluses ) on el permanent estat de campanya ha fet que els polítics on ens hagin dit tota la veritat. L’agenda condicionava el discurs. Un cop assolit el poder, la realitat era massa dura com per no afrontar-la sense traumes. En un moment de feblesa respostes desesperades.
Catalunya s’estremeix amb la crisi. El govern d’Artur Mas va emprendre abans que cap altre les mesures de retall i d’ajust. Els comptes no sortien. El dèficit públic acumulat inviable. Ara, després de mesos de dificultats, s’afegeixen les mesures que aplica el govern espanyol, que apreta les Comunitats autònomes a qui culpabilitza de molts mals de l’economia estatal. Algunes veus demanen una revisió del sistema, un retorn de competències.
En aquest context, el debat polític queda molt condicionat. Es treballa en un horitzó de consens per reclamar el pacte fiscal per Catalunya. Madrid incompleix amb els deutes i compromisos adquirits. La geometria variable marca l’acció del dia a dia…
Avui ens escoltem una veu crítica i serena. Una dona de traç inconformista, ex-alcaldesa, ex-consellera, aspirant a l’alcaldia de Barcelona pel seu partit i ara mateix secretaria segona de la mesa del parlament, llunyana als òrgans de direcció del Partit dels socialistes de Catalunya, després del darrer congrés que va situar Pere Navarro al capdavant de la secretaria general. Una veu, que representa l’anomenat sector catalanista del PSC.
Compartim l’espai Maneres de viure i pensar amb MONTSERRAT TURA.

La conversa amb l’Isidre es produeix al Restaurant familiar, “Cal Petit” que trobem a l’entrada d’Oliana, venint de Pons. Un espai de cuina solvent amb bones vistes i un servei atent. Si al capítol anterior parlàvem de la dimensió dels raids i les curses, de l’alta competició, de les motos, en aquest lliurament destaquen les emocions.

No és fàcil escriure un relat basat en la nostàlgia d’un temps passat i no ensucrar-lo amb excés. Tot i que aquesta història comença i acaba amb un somni recurrent d’infantesa que situa el protagonista tancat en una pastisseria, envoltat de dolços, pels vols de Nadal. La industria a la nostàlgia, com ens recordava fa unes setmanes Francesc Marc Alvaro, tendeix a ensucrar els relats, ha farcir-los amb una visió edulcorada del passat.
Per això resulta tant difícil escriure des de la nostàlgia.
Per això només des de la sinceritat els relats admeten una dimensió creïble de realitat.
Aquest complex equilibri és el que ha assolit el periodista i escriptor Rafael Nadal amb el llibre “Quan érem feliços”, un títol que deixa molt clares les intencions i que dibuixa el relat d’una família nombrosa, suposadament benestant de la Girona més provinciana, en una Catalunya de post-guerra.
Un relat generós en detalls, inventari emocional d’un temps i d’un país, el relat d’una família, els Nadal-Farreras, que més enllà de la dimensió pública d’alguns dels seus membres, retrata una família singular en un temps on la descoberta de la vida pot acostar-te a la felicitat.
En la duresa de la vida adulta, la infantesa sempre és un bon refugi on aixoplugar-se dels mals del present. Aquell espai on, malgrat les dificultats, molts van ser feliços. Una reflexió molt útil per confiar en el futur.
Parlem amb Rafael Nadal, que fa uns mesos ens acompanyava per parlar del seu primer llibre “Els mandarins”.
Rafael Nadal és periodista, escriu i parla en diferents mitjans. Ha estat director de El Periodico de Catalunya.