Us oferim el tercer lliurament de la conversa fragmentada de maig amb Juan Villoro, en trànsit pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, un dels espais barcelonins de l’escriptor, que passa una part de l’any a la ciutat dels prodigis.
En aquesta nova entrega parlem d’Arrecife, la seva novel·la, de la violència sistèmica que viu la societat mexicana i de la crisi i els dubtes que pateix la vella Europa.

Juan Villoro és un dels escriptors llatinoamericans més prestigiosos del moment. La seva capacitat creativa es projecta en formes diverses. Des de la crònica periodística, a l’assaig, passant pel conté infantil o la novel·la, el gènere que l’ha construït com un excel·lent narrador reconegut a nivell internacional.
De Barcelona, una ciutat que l’escriptor estima, Villoro assegura que es repeteix de forma satisfactòria a ella mateixa, donant valor al pas del temps en sintonia amb la modernitat.
Caminant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, parlem de literatura i vida amb l’escriptor Juan Villoro en el segon conversa fragmentada de maig.

Aquest mes de maig hem quedat en un indret molt singular de la ciutat de Barcelona, l’Arc de Triomf, per anar caminant pel passeig de Lluís Companys fins el Parc de la Ciutadella, amb l’escriptor mexicà Juan Villoro, un dels noms propis més destacats de la literatura llatinoamericana del moment.

Al llarg de quatre setmanes hem descobert el relat més personal d’Isidre Esteve. Un inventari de raons i emocions que creixen en un petit poble de muntanya, parada i fonda camí d’Andorra. Records d’un temps passat on calia donar un cop de ma a les feines de casa, al negoci familiar, sense importar massa l’edat.
Imatges d’un nen que de forma natural va entrar en el món de les motos i que sense proposar-ho es va anar convertint en una jove promesa de l’Enduro i els raids.
El jove pilot que amb els seus èxits consolida una trajectòria entrant en l’elit dels escollits, d’aquells que esdevenen noms propis d’un esport competitiu i exigent com el motor.
El relat també de l’esportista consagrat a qui un accident transforma la vida. Les reflexions i les percepcions, les emocions de qui ha de tornar a començar i tornar a creure en ell mateix. Un relat que ens deixa moltes lliçons de vida, de com afrontar i superar l’adversitat.
Avui compartim el darrer lliurament de la conversa fragmentada amb l’Isidre Esteve.

La conversa amb l’Isidre es produeix al Restaurant familiar, “Cal Petit” que trobem a l’entrada d’Oliana, venint de Pons. Un espai de cuina solvent amb bones vistes i un servei atent. Si al capítol anterior parlàvem de la dimensió dels raids i les curses, de l’alta competició, de les motos, en aquest lliurament destaquen les emocions.

En aquest tercer lliurament de la conversa fragmentada d’abril amb l’Isidre Esteve, parlem dels primers efectes i sensacions viscudes a partir d’aquell moment.

El proper dissabte 14 d’abril a Oliana, es celebra la primera edició de la Transolianenca, una cursa de muntanya vestida de festa popular que organitza la Fundació Isidre Esteve, iniciativa del pilot amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per una lesió medul·lar, sense oblidar el vincle profund de l’Isidre amb el món de l’esport.
Parlem amb l’Isidre Esteve a l’Hostal Can Petit, situat a l’entrada d’Oliana i propietat de la família. Un petit múseu de records vinculats a la trajectòria esportiva d’aquest pilot de raids.

Estrenem la conversa fragmentada del mes d’abril. Relats en primera persona que descriuen vides i paisatges comuns. Al llarg de les properes setmanes compartim conversa amb el pilot Isidre Esteve al seu poble, Oliana, a la comarca de l’Alt Urgell.

La dimensió pública de Lluís Gavaldà s’ha expressat més enllà de la música, com a veu del grup Els Pets. Articles a la premsa, participació en programes de ràdio i televisió, molt vinculats al món de l’educació, han estat els àmbits on ha expressat les seves opinions i la seva forma de veure el món.
De moment els Pets viuen un dels seus períodes de silenci, a l’espera d’un nou disc que Gavaldà va confegint a foc lent, captant relats de vida que il·lustrin les seves lletres cada cop més madures.
Després de 25 anys a la carretera els Pets s’ha fet grans, però mantenen el vincle amb l’eterna joventut que suposa fer música i anar-se adaptant als canvis amb que la vida t’assalta.
Els seus fans, col·lectiu molt divers generacionalment, esperen noves cançons. Al grup, noves gires, concerts i aquella moguda que genera la publicació d’un nou disc.
Amb Lluís Gavaldà, home tímid segons pròpia definició, hem transitat pel centre de Tarragona, la seva ciutat, una de les seves passions, conversant de música i vida, acompanyats d’un excel·lent amfitrió amb qui hem gaudit d’una esplèndida conversa fragmentada.

Fa 25 anys que va iniciar-se el recorregut musical de Els Pets, el grup de Constantí que molts van etiquetar com a representant del “rock-agrari” en l’esclat de l’anomenat rock català. Superar aquell temps, mantenir-se i saber evolucionar, han estat la clau d’aquesta banda, que ha anat creixent en matisos i talent a mida que passava el temps.
Les cançons de Gavaldà parlen d’històries senzilles, captades a peu de carrer. Relats pròxims que connecten amb el públic.
En aquest tercer lliurament de la conversa fragmentada de març, Gavaldà ens parla de la construcció de les cançons, del valor de la música en directe, de la seva timidesa que es transforma en extraversió damunt l’escenari… i dels referents de joventut, David Bowie o Bruce Springsteen, que el van impulsar a dedicar-se a la música.