El nostre organisme està regit per un seguit de ritmes interns, un sofisticat moviment intern que marca la repetició de les nostres activitat fisiològiques. El cicle són vigília, el dia i la nit, l’augment o el descens de la pressió arterial al llarg d’una jornada o els efectes de la menstruació en les persones.
Factors externs i interns que interactuen, es connecten, que treballen conjuntament i que tenen una incidència molt directe en la sensació de benestar de les persones. [continua...]

Riure és el reflex d’un pensament i d’una emoció positiva intensa. La història de la humanitat es plena de reflexions sobre el valor positiu del riure però mai ens l’hem pres seriosament.
L’humor com experiència vital, es distingueix pels seus efectes sobre la salut, la vida mental i l’alegria de viure. Sense sentit de l’humor, resulta extremadament complex viure i sobreviure.
El riure és una forma de protecció intelectual davant les dificultat, un mecanisme biològic de defensa, necessaria per fer front al viure de cada dia i a les fustracions amb que aquest ens assalta. El riure genera plaer, resulta terapèutica, es un antídot contra l’adversitat. Saber riure és una manera de viure millor. Un estímul pel desig de viure. I no hi ha rés més contagiós que l’alegria de viure.
Avui parlem del riure a partir d’un llibre singular. QUIEN SE HA LLEVADO MI RISA, de la periodista científica, especialitzada en salut i sanitat MARIA DOLORS MUNTANÉ, que avui ens acompanya a l’espai MANERES DE VIURE MILLOR.

La vida és un permanent procés d’activitats realitzades amb l’objectiu d’assolir necessitats i desitjos. Des de el moment en que ens llevem fins que anem a dormir, les activitats que configuren la nostra quotidianitat esdevenen un element bàsic per gaudir d’un benestar físic i mental dins l’entramat social del que formem part.
L’activitat és el motor de la nostra vida. Allò que fem, el procés per assolir-ho, per fer-ho realitat, ens ajuda a viure millor.
L’envelliment no ha d’aturar i alentir aquest procés actiu. Les coses que hem de fer s’han d’ajustar i ser compatibles amb el nostre estat general, però estar actiu és viure plenament i mantenir en millor forma l’estat físic i mental. D’això se’n diu envelliment actiu.
La cronificació de moltes malalties, l’augment de l’esperança de vida suposen un avenç revolucionari en la vida de les persones. Parlem d’envelliment actiu, d’esperança de vida saludable, de qualitat de vida…
Una nova realitat que es veu amenaçada per l’increment dels casos de demència que es duplicaran a tot el món en els propers vint anys, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut. Actualment de cada cent persones de més de 60 anys, entre dues i vuit tenen demència.
La clau de volta és reduir aquest impacte de futur i prevenir el màxim possible l’augment dels casos de demència.
Busquem Maneres de viure millor. Avui en conversa amb la doctora NINA GRAMUNT, neuropsicòloga clínica, investigadora a la Fundació Pasqual Maragall i professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull.
És autora de diferents materials per al foment de l’envelliment actiu.

El terme hipoteca prové de l’àmbit immobiliari, definida com un dret real de garantia immobiliària, la societat ha adaptat el concepte com a sinònim de carrega, de pes assumit i que ens condiciona. Una carrega de la que convé desprendre’s quan no podem tirar endavant.
La hipoteca és un deute. Però un deute del que no ens podem desfer fàcilment.
En els temps de bonança contraure hipoteques immobiliàries va ser el model a seguir. La crisi financera va desfer el miratge i aquesta societat va quedar endeutada i paralitzada per la crisi. El nivell d’endeutament privat a l’estat espanyol és dels més alts del planeta. Endeutament que sumat al públic situa la nostra economia al límit de l’abisme.
Hem hipotecat les nostres vides i hem convertit el dret a l’habitatge en una falsa moneda que ara no serveix per res.
Una manera de viure millor potser sigui sense hipoteques. Però ara hi ha massa vides hipotecades que pengen d’un fil.
Compartim un temps de conversa a l’espai Maneres de viure millor amb l’advocada Ada Colau, de l’Observatori de drets econòmics, socials i culturals, activista per un habitatge digna, impulsora del moviment Stop desnonaments i enguany candidata a Catalana de l’any pel Periódico de Catalunya. Ada Colau és autora del llibre VIDES HIPOTECADES escrit conjuntament amb Adrià Alemany. De la bombolla immobiliària al dret a l’habitatge.

Sorgeixen mètodes, formes diverses d’encarar el creixement personal. La diversitat de sistemes facilita la capacitat d’adaptació. Llenguatges diferents per aprendre a viure millor.
Avui us presentem el WINGWARE, un mètode de coaching molt efectiu per activar canvis a partir dels propis recursos, per actuar amb claredat i lucidesa en l’assoliment de metes i objectius. Per incrementar el rendiment, augmentar l’èxit dels nostres propòsits i rebaixar l’estrès.
Cora Besser Siegmund, psicòloga alemanya ha desenvolupat aquest mètode de “coaching”,
( acompanyament ) que apel·la la part més creativa del subconscient.
Un cop al mes ens acompanya a l’espai Maneres de viure millor, la periodista, escriptora i terapeuta Gestalt SILVIA DÍEZ MUNTANÉ, que avui ens presenta el WINGWARE.

La setmana passada a l’espai Maneres de viure millor descobríem com gaudir d’un millor benestar físic i mental a partir de l’ús de la geobiologia, l’especialitat que estudia com ens afecten els corrents naturals i aquells provocats per l’home, sobretot els electromagnètics, en la vida de les persones. L’arquitecte i geobiòleg Pere León ens descobria algunes possibilitats i prevencions a tenir en compte.
Avui volem fer una passa més. Volem saber com afecta l’entorn en el que vivim al nostre benestar físic, emocional i espiritual. Ho farem endinsant-nos en el FENG SHUI, que estudia el moviment de l’energia que ens envolta i aporta eines per reequilibrar els espais on desapareix l’energia.
Es tracta d’una tècnica mil·lenària, una pseudociencia àmpliament reconeguda, que utilitza la estètica a partir de la filosofia taoista, per millorar la vida.
El Feng Shui pretén organitzar l’espai de tal manera que l’energia flueixi creant entorns harmònics.
Descobrim Maneres de viure millor a partir del FENG SHUI en conversa amb les consultores MARIA ROSA PEREZ I NÚRIA ESCARRÉ. Són fisonomistes, expertes en simbologia aplicada a la personalitat i terapeutes en flors de Bach a DEVAS SCP.

Tot té o pot tenir una explicació. Només es tracta d’aturar-se un instant i formular-se les preguntes necessaries fins trobar la resposta correcte.
La família del nostra convidat patia insomni. Un insomni crònic i generalitzat. Pel matí es llevaven esgotats, amb la sensació de no haver descansat prou. Les respostes mèdiques no els resultaven prou útils, ni eficients, fins que van pensar que calia reformular les preguntes.
Patien insomni des de que havien canviat de casa… abans no els passava… Potser tenia alguna cosa a veure aquell nou espai… Un geobiòleg va resoldre el problema. Unes medicions, unes mesures correctives molt senzilles… i problema resolt. En aquella casa es va tornar a descansar.
La casa era d’un arquitecte, en Pere León, que des d’aquella experiència va formar-se en Geobiologia i Biohabitabilitat per aplicar aquells coneixement a la seva feia com a dissenyador d’espais saludables. Una arquitectura diferent… aquella que té en compte el benestar de les persones i la seva salut.
Avui ens acompanya a l’espai Maneres de viure millor, per donar-nos idees bàsiques a l’entorn de la geobiologia i la bioconstrucció.
Pere León és arquitecte interiorista, membre de la fundació Salut Geoambiental i Geo-Natura.

Estimar-se a un mateix és un dic de contenció contra el patiment mental. La mida precisa per saber com estimar els altres. Un potent antídot per evitar decalatges emocionals i generar benestar i qualitat de vida.
Estimar-se a un mateix es concreta en un concepte; l’autoestima, fonamental per créixer i millorar individualment.
L’equació sembla senzilla; si no ens estimem podem estimar els altres ?
L’autoestima té però un costat fosc i perillós; el narcisisme, l’egocentrisme, l’enamorament cec i desenfrenat del jo.
Entre no estimar-se i estimar-se en excés hi ha un punt d’equilibri que ajuda a viure millor. I trobar l’equilibri no sempre és fàcil.
Avui ens interessem per un discurs que fomenta l’equilibri, el punt mig, l’autoestima sana que ens empeny a ser capaços de fixar-nos en els detalls que conformen l’art de viure i que ens acosten al benestar.
Ho fem a partir d’un llibre molt interessant “ENAMÖRATE DE TI”, que avui ens presenta el psicòleg i terapeuta WALTER RISO.

En aquesta societat superficial, hi ha qui prefereix passar desapercebut.
Mireu el vostre entorn més immediat, el cercle de familiars, amics i coneguts, i segur que identifiqueu una d’aquelles persones poc sorolloses, que sempre hi són, però que passen desapercebudes. Sense massa interès en destacar.
Els temps de bonança, de foment del individualisme, van generar la necessitat d’aparentar i destacar. De sobresortir d’aquella mitjana que no portava enlloc. La competitivitat, el cop de colze, el triomf van convertir-se en una metzina de consum massiu.
Ser una persona corrent, anar fent per la vida, tenir les justes necessitats i aspiracions personals, no era el patró d’exit. Més aviat el contrari.
Però la gent corrent són la immensa majoria. Gent que lluita per tirar les seves vides endavant, amb esforç, amb paciència i treball, amb dificultat que sovint es superen tirant dels fils de mons petits i senzill. La vida és la gent corrent, la que té veu i vot, però que sovint no és escoltada.
Avui parlem d’una dona corrent. D’una de tantes. Una d’aquestes dones, que com els homes, un dia ha d’enfrontar-se a un d’aquells cops amb que la vida ens assalta. Inesperats, determinants i que demanden deixar de ser corrent per esdevenir excepcional.
Escoltem a l’espai Maneres de viure millor el relat de la psicòloga clínica, sexologa, hipnoterapeuta i terapeuta Gestalt ARACELI GUTIERREZ, que ens presenta la seva novel·la UNA MUJER CORRIENTE.

La història es plena de relacions complexes entre homes i dones. El pas del temps ha canviat les formes, però les relacions entre sexes oposats, que s’atrauen i es necessiten en la mateixa mesura que s’odien i s’ignoren, mai han estat fàcils. Ara però les percebem com molt més complicades. I aquesta percepció general, respón a un seguit de raons i arguments que avui analitzarem a l’espai Maneres de viure millor.
Catalunya lidera les ruptures matrimonials al conjunt de l’estat. (Ja veieu que no tants sols liderem l’endeutament). Tot i la crisi l’any 2010 els divorcis van crèixer un 4’7% i cada dia són més les persones que viuen soles, per decisió personal o empeses per les circumstàncies.
Cada cop més creix el fenomen “single” i es calcula que a Espanya el 42% de la població està formada per homes i dones solters i solteres, divorciats/ades, vidus/ues…
Una part d’aquesta realitat per la dificultat de molts de viure en parella i assumir el que això significa en una llibertat que tendeix al no compromís, com efecte directe d’un creixent individualisme.
I en aquest context d’aparent dificultat, emergeix la violència de gènere, que continua present en aquesta societat com una xacra extremament dificil de resoldre.
Avui en la seva col·laboració mensual a l’espai Maneres de viure millor, la periodista i psicoterapeuta Gestalt Sílvia Díez Muntané, ens aporta elements per a la reflexió al voltant de les relacions entre homes i dones en la societat d’avui.