Descobrim els gustos musicals del pallasso Tortell Poltrona, nom artístic de Jaume Pagès, director del Festival Circ Cric que fins al 17 de juny sota la famosa carpa ubicada a Sant Esteve de Palautordera s’han programat tota mena d’espectacles de circ, de música, de teatre… Al cartell, a la programació, hi ha noms tan bons com l’actor Sergi López, els músics Mishima, Sidonie, Paul Fuster, Very Pomelo…La trajectòria de Tortell Poltrona ja ve de lluny,des del seu de but com a cantant còmic de la Gran Orquestra Veracruz, també ha estat director i fundador del Circ Cric, director del primer i del segon Festival Internacional de Pallassos de cornellà, fundador i director del Centre de Recerca de les Arts del Circ amb seu a Sant Esteve de Palautordera i impulsor de la societat Pallassos Sense Fronters participant en expedicions als camps de refugiats i zones amb pocs recursos. Tortell Poltrona escolta música també per feina, pels seus espectacles. No té MP3 però escolta música a través del seu telèfon mòbil i de l’ordinador. I quan viatja, també aprofita per escoltar-ne. Amb la que disfruta més és amb la música sudamericana.

Descobrim els gustos musicals d’una esportista molt jove, té 18 anys, de la que just la Carme Parras n’acaba de parlar, la Gisela Pulido, campiona mundial de kitesurf per primera vegada al 2004, quan només tenia 10 anys, competint amb esportistes adults. Tot i que podríem considerar que la seva carrera comença als 6 anys quan veu al seu pare sobrevolar les onades i quan li demana que li comprés un kite Des d’aleshores no ha parat de guanyar campionats mundials i competicions vàries. N’ha guanyat 8 ja i té el rècord internacional dins del món del Kitesurf, a més a més del rècord Guiness per l’esportista més jove que mai ha guanyat cap competició internacional, a part de molts altres premis en el seu palmarès.
Tan valenta és que ara fins i tot s’atreveix amb l’escriptura, i recentment ha publicat el llibre Sense por, publicat per Ara llibres.
La música està molt present en la vida de la Gisela, fins al punt de que per entrenar, que ho fa i moltes hores al dia, fins i tot té un mp3 submergible.
Li agrada descobrir música nova i també dels llocs on va . Pel què fa a gèneres, es decanta pel hip hop i el dubteb, gènere al què pertany la seva cançó preferida que la motiva especialment quan l’escolta mentre s’entrena.

Descobrim els gustos musicals de l’actor i doblador Joan Pera,a qui actualment podem veure dalt de l’escenari del teatre Borràs, amb Joan Pera Lloll Bertran i Anna Gras a l’obra Violines y trompetas, un homenatge a l’actor Paco Moran que va interpretar aquest espectacle fa 35 anys durant 10 anys. L’obra relata les vivències de tresmúsics de cambra, bastant mediocres, que comparteixen no només la professió també els seus objectius amorosos. Joan Pera reconeix que es escolta menys música de la que voldria però que aprofita sempre que pot, com ara quan va en cotxe. Li agrada escoltar les bandes sonores de musicals, sovint en família, pels records que els porten. Musicals clàssics com ara Els miserables i El fantasma de l’òpera però també de més actuals com ara Mar i cel o Cop de Rock.

Descobrim els gustos musicals del músic mallorquí que dimecres presentarà a la sala Luz de Gas de Barcelona el seu nou disc en directe “Piel de gallina”.
Aquest nou disca arriba sis anys després de publicar el disc “IIusiones, sueños y fantasías”. Santamaria va ser un dels músics que va liderar la música mallorquina a la dècada dels 60 i 70. La fama li va arribar el 1976 amb dos números 1 com van ser Para que no me olvides y Si tu fueras mi muer. Fins fa poc el vam poder veure com a protagonista del musical Cop de Rock. Santamaria aprofita sempre que pot per escoltar música i segons el seu estat d’ànim se’n posa una o altra però sempre per positivar situacions i estats d’ànim. En concret, en aquest sentit es decanta per Al Jarreau i Ray Charles.

Avui descobrim els gustos musicals de l’actor Ferran Rañé, que ha format part de les companyies teatrals Els Joglars i Dagoll Dagom però segur que a molt quan us digui que també va interpretar el paper de Quico el Progre de seguida li poseu cara. És potser el paper que el va fer més popular tot i que la seva trajectòria inclou un munt de muntatges teatrals com ara Glups, El mikado o les més recents Les tres germanes, L’hort dels cirerers i Cancun, pel.lícules com El pallasso i el fürer o Si te dicen que caí i de séries de televisió com ara la mencionada Quico el Progre, Majoria absoluta o El cor de la ciutat. Ara el podem veure dalt de l’escenari del teatre Borràs, amb Joan Pera Lloll Bertran i Anna Gras a l’obra Violines y trompetas, un homenatge a l’actor Paco Moran que va interpretar durant 10 anys aquest espectacle fa 35 anys. L’obra relata les vivències de tresmúsics de cambra, bastant mediocres, que comparteixen no només la professió també els seus objectius amorosos. Diu que té poc temps per escoltar música i que aprofita moments com quan va en cotxe per escoltar-la, sobretot en emissores musicals especialitzades. És eclèctic musicalment parlant. Li agrada escoltar des de Sílvia Pérez Cruz, Piazzola o Jack Johnson però també plorar amb un rèquiem de Mozart

Avui descobrirem la cançó que fa feliç Marta Carrasco la ballarina i coreògrafa capaç de mesclar una vegada i una altra disciplines com la dansa contemporània, el gest i el moviment i aconseguir transmetre emoció i bellesa visual. Els seus espectacles són sempre sorprenents. Després del Dies Irae, el seu darrer espectacle, torna la Marta Carrasco més alegre i boja amb el No sé si. Una funció que es pot veure al Versus Teatre de Barcelona fins el 29 d’abril amb una escenografia basada en una pantalla translúcida, el joc de llums i ombres i dotxenes de sabates disperses per l’escenari i penjades d’un telèfon mòbil gegant. La música, com en la vida de la MArta Carrasco també hi juga un paper important en aquest espectacle on s’hi poden escoltar cançons dels grups o intèrprets que més li agraden a ella com ara Henri Mancini, Supertramp o Barbara Streisant. Musicalment parlant la Marta confessa una apassionada de la música, diu que la necessita com el respirar dels gèneres més diversos perquè precisament li agrada això, barrejar gèneres. És a dir, que li agrada des de la salsa, passant per la l’òpera i la sardana. En qüestió de feina, diu que la inspira. I somia en una vida amb banda sonora de fons, diu que li faria la vida més soportable.

Avui descobrirem la música que fa feliç l’actriu Mont Plans, una de les actrius a qui
actualment podem veure a Campanades de boda,el nou espectacle de La Cubana que es
pot veure actualment al teatre Tívoli. Es tracta d’una “paròdia de la paròdia” tal com diu
la mateixa companyia La Cubana, quan munta un casament. A partir de situacions que
tots coneixem, l’espectador anirà descobrint les divertides contradiccions d’una família de
Barcelona que està a punt de casar la seva filla. Per l’escenari, i a l’estil de La Cubana,
aniran desfilant personatges característics en aquest tipus de celebració, generant
situacions còmiques pròpies d’una “comedia-vodevil-costumbrista” sobre casaments.
Mont Plans, com dèiem, forma part del repartiment d’aquest Campanades de boda i suposa el retorn d’aquesta actriu a La Cubana, companyia de la que va formar part 8 anys
i amb la que va protagonitzar espectacles com ara Marathon dancing, Cómeme el coco negro o
Cubanadas a la carta. Mont Plans fa més de 28 anys que es dedica al teatre professional i
ja acumula més d’una cinquantena de personatges a la seva maleta artística. Mont Plans té gustos musicals variats: li pot agradar des dels couplés, la música clàssica fins al pop dels Black Eyed peas. Valora molt el silenci i és de les que li agrada voltar amb l’mp3 posat pel carrer i quan no, ho enyora i no soporta sentir el brunzit de la música dels mp3 dels altres, sobretot, mentre va en autobús.

Avui descobrirem la música que fa feliç la coreògrafa i ballarina Sol Picó que durant quatre dies, aquest cap de setmana i el vinent farà unes visites guiades molt especials al Museu d’Art Modern de Barcelona, el MNAC: n’oferirà la seva particular visió. No ho farà sola, l’acompanyaran quatre artistes, que proposen una interpretació molt personal d’unes obres mil·lenàries des de la perspectiva inèdita de la dansa, el cant i la música.L’activitat consisteix en un itinerari guiat per aquesta col·lecció de la mà de la dansa i la música d’Adele Madau (violí), Mariona Sagarra (cant), Verónica Cendoya i Sol Picó (dansa).
Després de l’espectacle també s’ha preparat per a l’ocasió un sopar “romànic” al Restaurant Òleum del MNAC creat expressament amb motiu de l’exposició i l’espectacle.
Sol Picó, per la seva professió comparteix molts minuts al dia amb la música, de manera que la resta del dia,per oci, no n’escolta gaire, només en moments puntuals com pot ser quan va en cotxe, tot i que hi va poc. Quan n’escolta, li agrada la música que fan músics de gèneres musicals tan diversos com Frank Sinatra, Chavela Vargas o el mateix Camilo Sesto.

Avui descobrirem la música que fa feliç l’actriu, dobladora i també directora teatral Marta Angelat qui dirigeixla comèdia Cock que es pot veure fins a final de mes al Club Capitol de Barcelona, una adaptació del text de l’autor original Mike Bartlett. Aquesta comèdia la protagonitzen Mar Ulldemolins, Pau Roca, Albert Triola i Blai Morell i gira al voltant de la sexualitat i el desig amb les històries de trencaments de parelles i triangles amorosos on l’orientació sexual és el que menys importància té. Són els àgils diàlegs els protagonistes de “Cock”, fins al punt que es representa en un escenari buit, sense cap mena de decoració ni objecte. Sobre els gustos musicals de Marta Angelat, ella ens confessava que se sent “antiga” coma oient musical, passa de l’Spotify, l’mp3 i demés…és de les que prefereix escoltar música mentre va en cotxe i recorda especialment les cançons de la seva “època” juvenil: Beatles, Serrat, David Bowie…

Avui descobrirem quina música fa feliç a la ninotaire i dibuixant Pilarín Bayés, una il.lustradora molt prolífica i de dibuixos ràpidament reconeixibles. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.
Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort amb la que ha col·laborat des del 1964 i ha il·lustrat també molts llibres de caire didàctic o narratiu, auques cartells, etcSi bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a diaris com El Correo Catalán o El 9 nou.
El mes de setembre de 2011 es va inaugurar la mostra antològica Benvinguts al Circ de la Pilarín al Museu d’art de la Pell de Vic, un recorregut per la seva carrera professional. La Pilarín torna a estar d’actualitat perquè tot just s’acaba de publicar la reedició de l’àlbum Història de Catalunya de l’historiador Oriol Vergés amb il.lustracions de la Pilarín,El llibre que és un recorregut pels episodis més significatius de la història de Catalunya. Una aproximació als fets que han marcat les pautes del nostre país, des dels primers habitants de la prehistòria fins a l’actualitat, passant per Guifré “el Pilós”, el president Macià…Amb aquest llibre, editat per primera vegada el 1980 .i també Música de Catalunya.
Els gustos de la Pilarín són molt variats, van des de la música antiga de Jordi Savall, a grups més actuals, com ara els Antonia Font o els Manel tot i que posats a triar, es queda amb la que ella anomena “musica de la seva època”, com la música francesa, en concret la de l’Edit Piaf.