
En la tertúlia que coordinem conjuntament amb ECAS, aquest cop volem analitzar el paper que juguen els emprenedors socials com a alternativa a l’empresariat convencional i com a eina per combatre la discriminació social.Ens en parlen Maravillas Rojo, directora del programa d’Emprenedoria Social de la Generalitat; Jaume Oller, soci fundador de “Tàndem Social”, Catalina González Keuchen, directora de “Saó-Prat” i Jordi Gusí, gerent d’ECAS.

La recomanació en femení d’aquest divendres ens porta a l’exposició de pintura “Mostra de Capacitats de Dones Afectades de Paràlisi Cerebral i Dones Cuidadores. Organitzada per la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, es pot veure fins dimecres 30 de maig al Centre Cívic Vil·la Florida de Barcelona. L’Eva Corbacho ha parlat amb la directora de la Fundació, l’Esther Jolonch.

La guerra quedava lluny però cada cop s’apropava més. És el que vam viure moltes famílies catalanes des que un tal Franco va encapçalar un cop d’estat a la República. Així que el feixistes s’apropaven per terra i el foc amic, és a dir, italià, ho feia per l’aire, i al marge de cremar esglésies o de portar als de dretes a fer un passeig, moltes famílies van quedar desestructurades. El pare al front i la mare i els fills convivint amb una espera de final incert. De vegades, aquest final portava a l’exili. De vegades, ho feia en un camp de refugiats a França. De vegades, les històries acaben bé. De vegades, les històries acaben malament .”Ara que estem junt. Uns història de guerra, exili i innocència”. Així s’anomena la novetat literària que us volem presentar aquest divendres. L’edita Columna i el seu autor és Roc Casagran. Escriptor, autor de vàries novel•les i poemaris premiats, és fill de Sabadell i llicenciat en teoria de la literatura i literatura comparada. Actualment, amb els temps que corren, té la sort de treballar en un sector al que no l’estan afectant gens ni mica les retallades: És professor de Secundària

Els nostres convidats d’avui del “Consell de Joves” ens arriben al final d’una setmana en la qual s’ha celebrat el primer aniversari del naixement del moviment del 15M, també conegut com dels “indignats”. Serà, per tant, el tema d’obertura i central d’aquesta tertúlia que, cada quinze dies, organitzem, en col.laboració amb el Consell de la Joventut de Barcelona. Els tertulians són: Òscar Salcedo, secretari d’Organització de “Dona-Joves Nacionalistes per la Igualtat”, Clara Giberga, vocal de la Junta del Servei Civil Internacional de Catalunya i Marta López, secretària tècnica de l’associació Casal de Joves de Catalunya.
Aquest mes d’abril, no us perdeu ‘The Human Tower’, de Cano Rojas. És un reportatge de Sara Barrera.
El periodista d’investigació Xavier Vinader ens presenta, setmana rere setmana, una història policial per conèixer, de fons, els mossos d’esquadra.
Parlem del Dia Internacional de la Dansa amb la Marta Gómez i la Carlota Torras, de Cabriolé Dansa, botiga especialitzada en productes per a ballarins.
Coneixem les històries policials de Sandra Bosch i Irene Alcaide amb el periodista d’investigació Xavier Vinader.
El 12 d’abril, un dijous (el dia abans de les plegàries setmanals dels divendres) a Síria s’iniciava un ‘esperat’ alto al foc. Arribava després de 13 mesos de violència al país que ja ha deixat més de 9 mil persones mortes, entre ells civils.
Durant les setmanes prèvies, la comunitat internacional -representada en la figura de Kofi Annan- va perseguir la fi de les hostilitats.
L’exsecretari general de l’ONU va demanar al president siri aturar la violència per, entre d’altres coses, prestar ajut humanitària als civils.
Finalment, l’11 d’abril, el govern de Bashar al Asad es comprometia a respectar la treva, però ja va advertir que respondria a atacs de grups de terroristes armats.Mentrestant l’oposició acceptava deposar les armes també amb la condició que primer el govern retirés l’armament pesat de pobles i ciutats.
L’esperança d’un alto al foc, però ha trontollat des del dia u i els mitjans hem hagut de seguir informant de morts, tot i la confusió del que ocorre exactament sobre el terreny.
Per evitar que Siria, després de tants mesos, caigui en l’oblit informatiu, conversem amb l’activista pels drets humans hispano-síria i col·laboradora del mitjà Periodismo Humano, Leila Nachawati.

El Consolat General dels Estats Units a Barcelona, en col·laboració amb Casa Àsia, va organitzar la setmana passada una trobada entre diferents persones destacades de la societat civil afganesa per debatre sobre el futur escenari que s’obrirà al país asiàtic després de la transició de seguretat que es completarà al 2014.
La Sara Barrera ha recollit les reflexions de Sadiq Mohibi, assesor del Ministeri de Treball i Afers Socials del govern afganès, i de Mirwais Rahimzai, fundació de l’Associació Nacional Afganesa de Salut Pública, en aquest reportatge.
Les històries policials dels agents Santi Fornells i Àlex Etxebarría
Com cada setmana, el periodista d’investigació Xavier Vinader, ens acosta dues històries policials d’allò més interessants.
Pedro Olalla, la “Història menor de Grècia” i el futur immediat del país

L’escriptor, hel.lenista i filòleg Pedro Olalla acaba de publicar “Història menor de Grècia”. Hem aprofitat la seva visita a Barcelona per parlar del llibre i de la seva visió d’un país immers en una greu crisi i que acaba de celebrar unes eleccions parlamentàries que han dibuixat un panorama polític molt fragmentat.
En perill el tractat de Lliure comerç entre la UE i Colòmbia, per espionatge?

Quan falta poc temps perquè el Parlament Europeu decideixi si aprova el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Colòmbia, les operacions il•legals comeses per l’agència d’espionatge colombiana a Bèlgica comprometen l’entrada en vigor d’aquest Tractat.
Colòmbia fa un any que bloqueja la investigació del cas “Operació Europa” per part de la justícia belga i mentrestant, víctimes i eurodiputats proposen que la cooperació de Colòmbia sigui requisit indispensable per ratificar el Tractat de Lliure Comerç. Altres reclamen un diàleg de pau entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC.
En l’espai que cada setmana dediquem a Periodismo Humano, un mitjà de comunicació amb enfoc de drets humans, ens fem ressò avui del reportatge “L’acord de lliure comerç Colòmbia – Unió Europea, ¿ víctima colateral del servei secret colombià a Bèlgica?”
En parlem amb el seu autor, Santi Quiñones, periodista especialitzat en temes europeus i internacionals.
Al TotsxTots inaugurem una nova secció. Cada quinze dies rebrem el personal i els experts que fan possible el funcionament de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) que té la seva seu a Barcelona. Aquest any, l’entitat fa cinquanta anys i ha estat mereixedora de la Creu de Sant Jordi.
Ens acompanyen: Àngels Mataró, directora d’ANUE; i Raül Jiménez, responsable de comunicació i joventut. És l’encarregat d’organitzar l’acte per a joves interessats en el funcionament de les Nacions Unides “C’MUN”, del que més tard en parlarem. 
Retorn al principi

Avui ens apropem a la història dels immigrants que tornen o volen tornar o estan encara amb el dubte de si tornar als seus països d’origen. En parlem amb Manuel Cardenal, un immigrant llatinoamericà a punt de retornar al seu país d’origen i amb el demògraf Andreu Domingo, sots-director del Centre d’Estudis Democràfics.

Els sociòlegs Salvador Giner, Marina Subirats, Oriol Homs i Josep Maria Antentas analitzen el moviment del 15M, just quan s’acompleix un any de la seva aparició, i la situació de la nostra societat en aquests temps de crisi econòmica que estem vivint.
Antoni Traveria, director de Casa Amèrica-Catalunya, glosa Carlos Fuentes

Carlos Fuentes era padrí fundador de Casa Amèrica de Catalunya. El seu director, i amic de l’escriptor desaparegut, ens parla de la seva relació amb el creador de la nova narrativa mexicana.

Francisco Javier Sancho ens porta a les “Terres de l’Oblit” la situació de l’educació i el sistema educatiu a casa nostra. En parlem amb el director de “Educació sense Fronteres”, Xavier Masllorens, i el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

Falten deu dies per les eleccions presidencials egípcies. A “Veus de la Mediterrània” en parlem amb el president de la Casa Egípcia a Catalunya, Amir Ahmed.

Han hagut de passar 20 anys des del començament de la guerra de Bòsnia perquè les víctimes de la matança d’Srebrenica i d’altres crims de guerra perpetrats durant el conflicte vegin assegut davant el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia Ratko Mladic. L’ex-general serbo-bosnià, de 70 anys, haurà de fer front a 11 càrrecs per crims de guerra i contra la humanitat, entre els quals hi ha el genocidi de gairebé 8.000 musulmans homes a Srebrenica el 1995, quan estaven sota la protecció dels “cascos blaus” holandesos. Conegut com “el carnisser dels Balcans, Ratko Mladic va ser detingut fa un any, després de fugir de la justícia internacional durant els últims 16. Les víctimes de la guerra de Bòsnia saben que els morts no tornaran, però reclamen justícia i que se’ls reconeguin tots els drets a les zones d’on se’ls va expulsar. Ara bé, després de la segona sessió, aquest matí el judici a Ratko Mladic ha quedat ajornat fins a nou avís per errors de la fiscalia, i sembla que podria no reprendre’s fins d’aquí a uns mesos. Al Tots x Tots estem pendents del judici a Ratko Mladic i volem saber què en pensa de tot plegat Jordi Rodri, membre de l’associació Trenkalòs i bon coneixedor de la guerra i la post-guerra bosniana.
L’home de Piltdown
A l’inici del segle XX, els arqueòlegs de tot Europa treballaven a contrarrellotge a la recerca de proves que confirmessin les tesis darwinistes. La troballa d’un fragment de crani al sud-est d’Anglaterra va dur l’elit britànica a atribuir-se la gran descoberta. L’anomenat “home de Pitldown” va ser exposat i admirat durant 40 anys, fins que es va descobrir que tot havia estat una gran mentida. “L’home de Piltdown, el gran frau de la prehistòria”, aquest és un dels reportatges que publica la revista “Sàpiens” del mes de maig.
Els nens soldats
La jurista Debora D’Alleva ens reflexiona sobre la realitat dels nens soldats als països en què són reclutats per guerrilles o, fins i tot, exèrcits regulars.
Les cendres volcàniques
Fa poc més de dos anys, l’erupció d’un volcà a Islàndia de nom impronunciable, Eyjafjallajökull (Ellafiala) va posar en alerta tot Europa. El núvol de cendra que va provocar es va aixecar fins a diversos quilòmetres i es va estendre per milers de quilòmetres quadrats. Les cendres volcàniques són objecte d’estudi per part de geòlegs i especialistes. Ara tot just han tornat dues expedicions al Con Sud d’Amèrica, dirigides per l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”, del CSIC. En aquestes expedicions hi han participat representants de diverses universitats argentines i espanyoles. Les investigacions han permès conèixer l’impacte geoquímic dels dipòsits de cendra provinents de les erupcions volcàniques als Andes durant els últims dos milions d’anys. I, entre les descobertes, podem dir que no tot el que vomiten els volcans és dolent… En parlem amb l’investigador del CSIC José Luis Fernández Turiel, ha coordinat el projecte del qual estem parlant.
L’adéu dels Déus
Avui, l’Ignasi Riera ens arriba més irònic que mai. Juga amb les retallades socials que està patint la nostra societat i s’inventa un Congrés de dissolució de l’estat del benestar. Hi participen totes les religions avui actives i situa el Congrés a Medellín. La solució dels problemes de la gent, sembla, hauria de passar perquè els joves s’apuntin a alguna d’aquestes creences religioses.


