El 6 d’abril de 1994 un míssil va derrivar l’avió de l’aleshores president ruandès Juvénal Habyarimana. La mort del líder de l’ètnia hutu va servir als extremistes hutus de motiu per iniciar la persecució i assassinat de 800.000 tutsis i milers d’hutus moderats.  Fins ara, s’havia atribuït l’atemptat a la milícia tutsi Front Popular Ruandès, que dirigia l’actual president del país Paul Kagame. 18 anys després, un informe de la justifica francesa rectifica aquesta versió dient que van ser els propis extremistes hutus qui van perpetrat l’assassinat del seu president.

Aquestes són les últimes investigacions oficials sobre el genocidi ruandès però n’hi ha d’altres teories polièdriques que s’allunyen de la línia oficial. Un dels analistes és l’expert en Ruanda, Joan Carrero. Proposat com a Nobel de la Pau, el president de la Fundació S’Olivar ha estat estudiant el conflicte des dels anys 90. Les seves conclusions les ha plasmat al llibre “África, la madre ultrajada”.