La policia sèrbia va detenir, ahir, a Goran Hadzic, antic president de l’auto-proclamada República Sèrbia de Croàcia, acusat de la massacre de Vukovar, la ciutat croata on, en caure en mans dels paramilitar serbis i l’Exèrcit Federal Iugoslau, van ser assassinats més de 200 civils desarmats i també malalts i metges de l’hospital de la ciutat. Aquests fets han estat reproduïts a la pel·lícula “Les flors de Harrison”, d’Elie Chouraqui. Goran Hadzic era l’últim fugitiu reclamat pel Tribunal Penal Internacional, pendent de ser lliurat a la Cort. La detenció de Hadzic, una notícia positiva, centrarà la darrera secció de “Conflictes del Món” d’aquesta temporada del nostre analista, Xavier Rius Sant.

Les eleccions municipals del passat mes de maig van comportar una forta pujada de “Plataforma per Catalunya” i l’elecció de Xavier García Albiol, com a nou alcalde de Badalona, amb un discurs molt crític amb la immigració. D’altra banda, des del Govern de la Generalitat de Catalunya i a diferents ajuntaments, s’estan plantejant mesures que limiten l’accés als serveis socials a les famílies nouvingudes. Unes limitacions que, a l’hora d’aplicar-les, però, poden acabar perjudicant tant a nouvinguts com ala autòctons.  Si primer va ser el Govern català, que en el projecte inicial de l’anomenada Llei Omnibús pretenia retallar ajuts socials o l’accés a la sanitat pública a qui no portés un cert temps empadronat a Catalunya, ara el nou alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer, pretén endurir els requeriments per accedir a les beques de menjador i exigir dos anys d’empadronament per concedir-les. D’aquestes polítiques polèmiques al camp de la immigració, i de les declaracions de l’alcalde de Salt sobre el dret a vot dels immigrants marroquins en parlarem, avui, a la secció “Conflictes del Món” amb el nostre analista Xavier Rius Sant.

Fa dos dies el Tribunal holandès d’Apel.lació de L’Haia va dictar sentència declarant a l’Estat holandès responsable per la mort de tres ciutadans bosnians, assassinats a l’enclavament de l’ONU de Srbrenica. Aquesta ciutat estava, en teoria, protegida per tropes holandeses, però, tot i així, van entregar aquestes tres persones a les forces sèrbies. Les tres van ser executades. Aquesta resolució judicial suposa un precedent que pot aplicar-se, no només a les 7.000 persones assassinades aquells dies de juliol de 1995, sinó a la responsabilitat de les tropes de l’ONU arreu el món i de la responsabilitat dels estats al que pertanyen les tropes. Srbrenica i també l’aprovació en referèndum de la nova Constitució marroquina són avui e4ls protagonistes dels nostres Conflictes del Món.

El passat dilluns va iniciar les seves sessions el Tribunal Internacional per jutjar els crims comesos pel règim del Khemers Rojos a Cambotja. Un règim que va causar la mort de gairebé 2 milions de persones entre els anys 1975 i 1979. Van ser executades o van morir de fam o malalties a camps de treball o d’extermini, per un dels règims més perversos que ha estat capaç de construir l’ésser humà. El Tribunal que té com a acusats quatre dirigents del règim de Pol Pot d’entre 79 i 85 anys, s’hauria d’haver constituït fa ja temps, ja que neix de l’acord entre L’ONU i Cambodja signat l’any 2003, després d’unes llargues negociacions. Però, per diferents motius no s’ha posat en marxa fins aquesta setmana. De Cambotja i dels Khemers Rojos en parlem avui al Conflictes del Món amb Xavier Rius Sant .

El divendres 1 de juliol, els ciutadans del Marroc hauran de pronunciar-se en referèndum sobre la nova Constitució que va presentar el rei Mohamed VI dissabte passat. Un text que és considerat insuficient pel “Moviment 20 de febrer”, que des d’aquell dia i en la línia de les revoltes àrabs, es manifesta periòdicament demanant plena democràcia. També, tot i que per d’altres motius, s’hi oposen grups islamistes com el partit “Justícia i Desenvolupament” que tem que obri la porta a la laïcitat de l’Estat. Amb tot, el Marroc, dotze anys després de l’arribada al tro de Mohamed VI, continua sent una democràcia tutelada, els resultats electorals són sovint modificats a caprici de l’entorn del Rei i res garanteix que el resultat que es fa públic coincideixi realment amb el veredicte de les urnes. De l’actualitat marroquina, amb aquest referèndum constitucional a pocs dies vista, en parlem ara a la secció “Conflictes del Món” amb el nostre analista, Xavier Rius Sant.

Els actes violents contra diputats ocorreguts, ahir, dimecres al voltant del Parlament de Catalunya, durant la l’acte de bloqueig convocat pel moviment dels Indignats, amb la intenció que els diputats no poguessin accedir a la cambra catalana, ha generat al carrer, als mitjans, a les xarxes socials i, també entre els mateixos col·lectius i assemblees que organitzaven la protesta una ampli debat. Sembla que gairebé tothom està d’acord que bona part part del suport popular que havia aconseguit el moviment dels “Indignats” aquest últim més s’ha perdut pel comportament violent d’una part dels manifestants. Ara es discuteix no només si són legítimes o no les accions pacífiques de desobediència civil i bloqueig, sinó, també, sobre si els moviments socials són o no responsables del actes de violència que es poden produir arran de les seves convocatòries.  Aquest serà el tema que parlarem avui amb el nostre analista Xavier Rius Sant a la secció, “Conflictes del Món”.

Demà passat, dissabte es constituiran els nous ajuntaments catalans. Per tant, prendran possessió els 66 regidors de la xenòfoba “Plataforma per Catalunya”, de Josep Anglada. A municipis com Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Salt o Manresa, la davallada de vots del Partit dels Socialistes ha anat acompanyada d’un fort ascens d’aquesta força xenòfoba que hi ha aconseguit dos o tres regidors. A municipis com Salt i El Vendrell, Plataforma per Catalunya ha ofert els vots dels seus regidors al candidat de Convergència i Unió, si bé sembla que finalment al Vendrell es formarà un govern d’unitat entre PSC i CiU que es repartiran l’alcaldia. A Salt, municipi que aquests últims dos anys ha viscut diversos episodis de tensió, tot i no necessitar CiU els vots de la Plataforma, els regidors d’Anglada, els hi donaran. En parlarem amb la seva alcaldessa, Iolanda Pineda. El paper dels regidors xenòfobs és el tema d’avui a “Conflictes del Món”, amb el nostre analista Xavier Rius Sant.