“Vivim en un món estructurat sota allò que ha estat denominat el binomi home-dona. És a dir, on impera la creença majoritària que es poden separar els éssers humans, de forma “natural” i segons la seva anatomia, en homes i dones”. Aquesta frase, extreta d’un dels documents informatius de la Fundació Enllaç, retrata amb precisió una premissa molt estesa que estructura la majoria de les activitats de la nostra societat. Per a combatre o pal·liar els efectes perniciosos que això comporta sobre el col·lectiu LGTB la Fundació Enllaç dona servei a totes les persones d’aquest col·lectiu que necessiten suport o assistència social i que no es poden acollir a serveis convencionals, sovint contaminats de tics homofòbics. En la nostra “Gent de l’Arc Iris”, avui parlem amb Ignasi Pujades, President de la Fundació Enllaç.

Entrevista a l’investigador de l’ONG Human Rights Watch, Faraz Sanei. D’origen iranià, Sanei és doctor en dret per la Universitat de Vanderbilt. Acaba de publicar per HRW l’informe “Som una generació soterrada” on analitza la discriminació i la violència contra les minories sexuals a l’Iran. La Sara Barrera i l’Eva Corbacho connecten amb Nova York per parlar amb ell.

El buit legal en la qüestió de la maternitat per subrogació deixa en mans dels cònsols dels països d’orígen la decisió d’inscriure el na dó. Els grups LGTB denuncien que em el cas de parelles homosexuals, la majoria de cònsols es nega a fer aquesta inscripció. Parlem amb Vicenç Borràs, membre de la junta de Famílies LGB, una associació molt activa respecte d’aquest tema.

El 26 de desembre de 1978 van modificar (per fí) la Llei de Perillositat Social que va estar en vigor durant el franquisme i en virtut de la qual van anar a presó un nombre enorme d’homosexuals, convictes d’escàndol públic”. L’esmentada modificació no va ser sinó, un primer i tímid pas en la normalització legislativa. La seva derogació total no va arribar fins el 1995. Mentre, els anomenats “actos de homosexualidad” eren condemnats amb penes que podien arribar als cinc anys de “internamiento en asilos curativos” o altres mesures punitives sempre dissimulades sota una façana hipòcrita de pretesa “reeducació”. En memòria d’aquella data -el 26 de desembre del 78- va néixer, a Madrid una Fundació amb aquest nom. El seu president és Federico Armenteros que, ara, ocupa espais als mitjans de comunicació per la denúncia que fa del tracte discriminatori que aquells homosexuals que van ser víctimes de la llei franquista, reben actualment a moltes residències geriàtriques.

“ Gayxample” és una sèrie de televisió de temàtica gai, presentada com “Una plataforma de Barcelona al món i sinònim de tolerància i respecte”. “Gayxample” s’emet online i té, per tant, una audiència potencial de 1800 milions de persones. Amb nosaltres el director i impulsor de la sèrie Giuseppe Storelli. La podeu seguir a http://www.gayxample.net

Raquel Gil, Secretària d’Igualtat d’UGT – Catalunya, parla del nou grup LGTB que ha posat en marxa el sindicat i de l’estat actual dels drets dels treballadors del col·lectiu.

El passat 18 de desembre va ser una data molt important a la vida d’un manacorí anomenat Jaume Santandreu. Es complien 50 anys justos del dia que va oficiar la seva primera missa i és el dia que va triar per a deixar de ser capellà. Tot i que en alguna ocasió ell mateix ha dit que ja era capellà a les entranyes de la seva mare i assegura que continua enamorat de Jesús de Natzaret, Santandreu… el Jaume de Son Sureda, com el coneixen al seu poble, ha mantingut una relació amb l’església plena de tensions, disputes i, fins i tot, paraules gruixudes. Un del principals focus de tensió és la seva homosexualitat, reconeguda públicament i publicada en un llibre autobiogràfic que es diu Encís de Minyonia i que va editar l’any 97, però que ha trobat la resposta eclesiàstica oficial que tots coneixem. En Jaume va ser cpaellà obrer, va anar a les missions, al Perú i, a Mallorca, ha creat i triat endavant un munt d’iniciatives de suport als més desfavorits. Actualment és a Can Gazà, un centre per a persones en situació de marginalitat extrema als afores de Palma i que funciona sense subvencions.