Avui parlarem d’uns animals que han estat maltractats per uns altres animals molt més perillosos que ells: Els humans. Ara però, gràcies a una colla de cuidadors com l’Alba (que ara coneixerem) es troben en el seu hàbitat (o l’hàbitat més similar al seu) i recuperats de tot els maltractes que han tingut. Són monos i mones. Bàsicament ximpanzés i Macacos (el mico de Gibraltar). La Fundació Mona va ser creada fa poc més de 10 anys per posar fi al tràfic il·legal, l’explotació i el maltractament de primats en captivitat. Aquesta fundació denuncia la situació de risc d’extinció d’aquests animals i col·labora amb la seva protecció a la natura gràcies al seu centre que té a Riudellots de la Selva: Un dels únics centres de rescat a Europa que proporciona una llar de per vida a ximpanzés i així poden viure en un entorn natural, poden tornar a ser ximpanzés (fins ara no els havien tractat com a ximpanzés) i la gent els pot visitar per aprendre a entendre’ls i respectar-los. Anem a conèixer l’Alba, una de les cuidadores de la Fundació Mona.

Avui us porto un trio que es busca la vida tocant al carrer i que és tot un espectacle. A la que comencen a tocar es forma una rotllana al seu voltant i el plat que porten es va omplint de monedes… I el “clink-clink” dels eurus es fusiona amb el jazz de New Orleans que toquen a diferents espais de Barcelona i que estan molt contents de tocar al carrer perquè, d’aquesta manera, poden fer la música que més els hi agrada. Tot i que són tres, a vegades, també tenen un quart integrant català que toca el clarinet. La barreja d’integrants, a part del clarinetista català, no té desperdici: El grup el formen dos russos; els dos es diuen Mikha i els dos es coneixen des de petits. Però els dos toquen un instrument una mica diferent: Un toca el banjo i l’altre el piano. I després hi ha un trompetista, que també és el director del grup, que és espanyol, tot i que la seva vida professional l’ha desenvolupat a Argentina. I si et sembla els anem a escoltar, com a ells els hi agrada, tocant la seva música.

Avui no he fet la secció al carrer. Avui he gravat el “Buscant la Vida” a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les…, mentre un grapat de gent s’esperava a fora per omplir d’aliments els carrets de la compra que portaven. Uns aliments que, majoritàriament, provenien del Banc dels Aliments. Vaig entrar a la parròquia i allà m’hi vaig trobar un petit magatzem ple d’aliments. A mi em va sortir de l’ànima un “Déu n’hi do”, això sembla un “colmado”… Però en David, la persona amb qui vaig quedar, va dir-me que eren pocs productes per la gran quantitat de gent que ve a demanar ajuda a la parròquia. El principal problema que tenen és que els falta més espai per guardar més aliments. Ells moltes vegades ja han demanat un local a l’Ajuntament, que els hi diu que ja ho miraran… Però la cosa sempre acaba aquí: “Ja ho miraran”… (((I això que el barri té un munt de locals buits i tancats que podrien resoldre aquest problema))). Com deia, he parlat amb David Forniles, que des de fa 7 anys treballa com a voluntari en aquesta parròquia de Sant Pere. Ell és el coordinador de Càritas, que juntament amb ajudes a la gent gran i atenció al malalt…, són els tres eixos amb els que s’estructura el departament d’acció social d’aquesta parròquia.

Avui coneixereu a un grapat de gent que busquen una vida més feliç. I ho fan treballant la terra, al mig d’una gran ciutat com és Barcelona. Però d’això, ells no en treuen cap benefici. Els beneficis se’ls emporten els veïns que viuen al voltant del solar abandonat que una colla de joves van ocupar i van convertir en un hort urbà.

Avui coneixereu a la Maria. Treballa al carrer i és la responsable de fer feliç a la gent que s’acosta fins al seu taller de bombolles gegants… Fa 3 anys que es dedica a fer bombolles i, per tant, fa 3 anys que fa somriure als nens que decideixen, per exemple, celebrar el seu aniversari tot fent bombolles de sabó.

Obrim la secció que té lloc al carrer i ho fem amb la notícia que hem llegit els últims dies sobre el futur de les estàtues de la Rambla. Fa poc més d’un any es va convocar un càsting i un concurs públic per poder accedir a les 30 places per fer d’estàtues humanes a la Rambla. Ara però, el districte de Ciutat Vella en revisarà la seva continuïtat. Abans de conèixer el seu futur l’Òscar Moré ha anat a veure com és la feina d’una d’aquestes estàtues que es busquen la vida, cada dia, a la Rambla de Barcelona.

Avui us porto a una gent que, com jo, s’ha de buscar la vida al carrer…. Però amb una diferència molt important: Jo puc pagar un lloguer i puc dormir al meu llit… Tot un luxe!!! En canvi, els protagonistes de la secció d’avui no només s’han de buscar la vida al carrer, per sobreviure, sinó que també s’han de buscar la vida per dormir cada dia al carrer. Són els “sense sostre” que viuen al nostre barri i que són molts. A vegades, però, no els tenim en compte perquè apartem la mirada per no veure aquesta realitat.