A l’inici del segle XX, els arqueòlegs de tot Europa treballaven a contrarrellotge a la recerca de proves que confirmessin les tesis darwinistes. La troballa d’un fragment de crani al sud-est d’Anglaterra va dur l’elit britànica a atribuir-se la gran descoberta. L’anomenat “home de Pitldown” va ser exposat i admirat durant 40 anys, fins que es va descobrir que tot havia estat una gran mentida. “L’home de Piltdown, el gran frau de la prehistòria”, aquest és un dels reportatges que publica la revista “Sàpiens” del mes de maig.

Fa mil anys ja hi havia moais protegint les costes de Pasqua. Els seus habitants van viure al marge del món fins que les incursions europees van dur-los al límit de l’extinció. Un procés brutal i violent en el qual no hi va faltar la participació directe d’esclavistes catalans. La revista “Sàpiens” recupera aquesta història en la seva edició del mes de maig i per parlar-ne tenim. Com cada dijous, a la seva cap de redacció, Sònia Casas.

Durant la primavera del 1937, les forces del bàndol republicà a Catalunya van enfrontar-se entre si. La contesa, que va ser resultat de desavinences llargament covades, ha esdevingut un dels episodis més polèmics i difícils d’entendre de la guerra civil. La revista “Sàpiens” d’aquest mes de maig dedica la seva portada a aquest episodi cabdal de la nostra història. Per parlar-ne tenim al Totsxtots, com cada dijous, la cap de redacció de “Sàpiens”, Sònia Casas, i també en aquest cas al catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Joan Villarroya.

Poques figures del món de l’animació cinematogràfica han estat tan controvertides i envoltades de llegendes. Walter Elías Disney va ser un geni que va revolucionar el cinema infantil però també un agent secret de l’FBI que va participar a la caça de bruixes anticomunista. “La cara fosca de Walt Diney”, aquest és el reportatge de la revista d’història “Sàpiens” del qual parlem avui, com cada dijous, amb la seva redactora en cap, Sònia Casas.

Al final del segle XIX, el còlera s’havia propagat pel sud d’Europa. Només a la península Ibèrica causaria gairebé 120.000 víctimes. Les autoritats i els investigadors van posar fil a l’agulla per aturar aquella catàstrofe humanitària: metges, biòlegs i químics treballaven a contrarellotge per aconseguir una vacuna per a la qual van fer servir la seva pròpia família com a conillets d’índies. I va ser un català, el doctor Jaume Ferran Clua, qui la va trobar. La revista “Sàpiens” del mes d’abril dedica un dels seus reportatge a explicar com va anar aquesta descoberta i per parlar-ne, tenim, un dijous més, la redactora en cap de la revista, la Sònia Casas. És possible que per a molts oients sigui el primer cop que escolten el nom de Jaume Ferran Clua.

Les bombolles especulatives no són un invent dels mercats desregulats dels darrers temps. Ja n’hi havien fa molts anys. De fet, la primera bombolla especulativa de la història se situa als Països Baixos al segle XVII. I va afectar les tulipes. Sí, sí, les tulipes. Ho explica l’escriptor Jaume Grau en un article de la revista “Sàpiens” en el seu número del mes d’abril. De “Sàpiens” en parlem tots els dijous amb la seva redactora en cap Sònia Casas. Avui ve en companyia de Jaume Grau, escriptor i autor d’aquest article.

La mort sense descendència de Martí l’Humà el 1410 va posar fi al llinatge reial català. Sense un successor clar, cada nucli de poder va encetar les seves maniobres pertinents perquè l’elegit fos algú afí als seus interessos. Dels fins a cinc noms que van sorgir, el guanyador contra pronòstic va ser Ferran d’Antequera. La decisió va marcar per sempre les relacions entre Catalunya i Castella. “El compromís de Casp, pacte conxorxa?”. Aquest és el reportatge de portada de la revista “Sàpiens” d’aquest mes d’abril. Per parlar-ne tenim un dijous més la cap de redacció de la revista, Sònia Casas.