Els Centres Especials de Treball són empreses que tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat  i uns serveis d’ajustament personal i social a persones amb discapacitat garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33%. L’objectiu d’aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la seva funció també és social. Aquest és el cas de Intecserveis, de la Fundació Germà Benito Menni, que amb 10 anys de vida té com a principal objectiu la integració laboral de persones amb trastorns mentals, risc d’exclusió social i altres discapacitats amb el suport d’un qualificat equip de professionals. De tot plegat en parlem amb la psicòloga, Gemma Bas, i la treballadora social, Gal·la Montalvo.

El centre especial de treball de l’Obra Social d’Unnim a Terrassa, Fupar Unnim, celebra aquest any el seu 40è aniversari. L’entitat va néxier l’any 1971 amb el nom de Tallers Protegits Amat Rouments, procedents de Caixa Terrassa i quaranta anys més tard, l’actual Fupar s’ha consolidat com un dels principals centres especials de treball de Catalunya. Fupar Unnim ofereix als seus treballadors un ampli ventall d’activitats i opcions professionals per tal d’inserir a les persones que pateixen alguna discapacitat, ja sigui física o psíquica, al món laboral. Actualment ja compta amb 331 treballadors. L’espai Sense Ànim de Lucre ens permet conèixer per dins  aquest Centre Especial de Treball per a discapacitats amb el director de Fupar Unnim, Josep Ribera.

Parlem del col·lectiu de persones que ténen síndrome de Down amb Úrsula Reales, membre de la Coordinadora de Síndrome de Down de Catalunya, i Rosa Martín. Ella és beneficiària de la Fundació Projecte Aura.

El voluntariat social va destinat a persones o col·lectius que, de manera temporal o permanent, presenten necessitats que dificulten la seva plena integració i desenvolupament en l’entorn social. Fa referència bàsicament a intervencions de tipus assistencial, preventiu, terapèutic i de suport. És en aquest àmbit on es fa més identificable la solidaritat, ja que s’actua directament sobre col·lectius humans amb fortes mancances i en els quals cada actuació representa un avenç important. No obstant això, també és cert que aquest tipus d’actuacions demanen un perfil de voluntari més acurat: amb capacitat de lliurament, de compromís, de donar-se i, sobretot, de saber escoltar, atendre i superar les pròpies angoixes i les derivades d’un servei prop de persones i col·lectius amb situacions sovint punyents i degradants.

La sordceguesa, congènita o adquirida, abasta moltes variacions de la pèrdua combinada d’audició i visió. Malauradament al nostre país encara no es donen ni tan sols les condicions perquè totes les persones amb sordceguesa estiguin censades. En conseqüència tampoc reben els recursos necessaris per al seu desenvolupament o realització. De tot plegat en parlem amb Ricard López, President de l’Associació Catalana Pro Persones Sordcegues, APSOCECAT.

L’espai Sense Ànim de lucre amb Manel Martí parla de la contribució de la banca ètica en el tercer sector social amb Jordi Ibáñez, Cordinador de FIARE Catalunya.

L’espai Sense Ànim de Lucre amb Manel Martí parla de la tasca de la Fundació Desenvolupament Comunitari amb la responsable d’accessibilitat d’aquesta entitat d’economia social, Imma Alemany.