Fa poc més de dos anys, l’erupció d’un volcà a Islàndia de nom impronunciable, Eyjafjallajökull (Ellafiala) va posar en alerta tot Europa. El núvol de cendra que va provocar es va aixecar fins a diversos quilòmetres i es va estendre per milers de quilòmetres quadrats. Les cendres volcàniques són objecte d’estudi per part de geòlegs i especialistes. Ara tot just han tornat dues expedicions al Con Sud d’Amèrica, dirigides per l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera”, del CSIC. En aquestes expedicions hi han participat representants de diverses universitats argentines i espanyoles. Les investigacions han permès conèixer l’impacte geoquímic dels dipòsits de cendra provinents de les erupcions volcàniques als Andes durant els últims dos milions d’anys. I, entre les descobertes, podem dir que no tot el que vomiten els volcans és dolent… En parlem amb l’investigador del CSIC José Luis Fernández Turiel, ha coordinat el projecte del qual estem parlant.

Dues estudiants d’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya -María Beni i Marta Peinado- han viscut durant 13 dies en una casa “autosuficient”. Ens ho expliquen a la secció de “Set Ciències”.

Un informe ha demostrat la presència de substàncies tòxiques il.legals en els aqüífers de Barcelona. Ens en parla una de les autores de l’informe, Anna Jurado, investigadora a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del departament de Goeciències del CSIC.

Una cosa no és veritat si no està científicament provada. Aquesta sentència, que podria semblar una obvietat, no ho és tant. Perquè, en realitat, hi ha un munt de coses, de fets, d’accions que donem científicament per bones i, en canvi, no ho són. Estem parlant de mites de la ciència, de veritats que donem per segures però que la ciència s’ocupa de desmentir. El biòleg Daniel Closa ha escrit el llibre “100 mites de la ciència”, editat per Cossetània que fa poc ha vist una edició en castellà. Aquests mites seran l’eix central de la secció “Set Ciències” dels dimarts, amb el periodista Toni Polo.

El Zoo de Barcelona ha estat notícia aquesta passada setmana per l’aparellament de dos dracs de Komodo, uns dels llangardaixos més grans i ferotges del món i que estan en perill d’extinció. Després d’un període de tempteig, el mascle i la famella van consumar l’acte sexual tot buscant una reproducció en captivitat que només s’ha aconseguit en altres quatre zoos a Europa. Tot un èxit de reproducció en captivitat que ens porta, avui, el periodista Toni Polo a la seva secció de “Set Ciències”. En parlem amb ell i amb el biòleg del terrari del Zoo de Barcelona, Manel Aresté.

Carl Sagan va ser un dels primers divulgadors de l’espai. La seva sèrie ‘Cosmos’ va obrir les portes de l’univers a tota una generació. Aquest astrònom va ser l’encarregat, el 1977, d’elaborar un missatge interestel·lar amb l’objectiu de donar a conèixer a l’Univers que al planeta Terra hi havia vida intel·ligent. Aquesta informació va formar part de l’equipatge de les sondes Voyager, que es van llançar a l’espai aquell any i encara segueixen navegant per l’univers. A la secció “Set Ciències”, del periodista Toni Polo coneixerem les peripècies i la utilitat d’aquestes sondes, des d’aleshores i fins avui.